Futurs mestres

Diari setmanal didàctica general

Bloc de seguiment de les classes de didàctica general per alumnes de primer de magisteri de la Universitat de València, on portarem un diari setmanal de les activitats pràctiques i dinàmiques realitzades en les classes d'aquesta assignatura.

Dimarts 12 de Setembre:

Segon dia de classe d'aquesta nova aventura de 4 anys.
Arriba el professor, Carles, és el nostre primer dia amb ell, i ens va explicar el funcionament de l'assignatura i ens inicia en això del bloc, ''Una altra manera de fer classe'' ens va dir. I així va ser:
Seguidament, ens convido a sortir fora de l'edifici per fer un exercici dinàmic per conèixer-nos més entre tots.
Sense saber realment què anàvem a fer, vam agafar les nostres coses, i ens vam disposar a sortir de la facultat.
Una vegada fora, ens va posar a tots, inclòs ell, formant una rotllana gegant, convidant-nos a fer un pas endavant, d'un en un, dient els nostres noms, i una afició. Així, una vegada feta la ronda, tornavem a sortir d'un en un, però aquesta vegada, els altres havien de recordar el teu nom i afició.
La cosa va començar una mica fluixa, ja que tots ens moríem de vergonya, però a mesura que passava el joc, vam començar a deixar-nos anar més, i entre rialles i rialles, vam poder conèixer-nos més i passar-ho genial.
La veritat que va ser una activitat molt divertida, al mateix temps que apropiada per a deixar-nos anar entre tots una mica més. Aquesta opinió meua queda rescolzada per la Psicòloga Educacional Cecilia Banz, que també està d'acord amb que les activitats dinàmiques són motivadores per a certs aspectes de l'aprenentatge, com mostra el següent article d'ella; ''Mejorar la convivencia para un aprendizaje integral''
A continuació posem un enllaç d'altres activitats dinàmiques molt interessants: Juegos para conocerse

Això em va recordar la meua etapa per el grau d'Educació Social, ja que durant les primeres setmanes de curs, ens dedicàrem a fer múltiples activitats dinàmiques com aquesta, entre altres.
Sempre recordaré aquesta etapa, que encara que curta, va ser molt gratificant ja que els companys i professors eren excepcionals, i aquí entre en debat; ¿Influeix el grau universitari en el que estigues amb el tipus de persona que sigues? És millor persona, o té més valors un estudiant d'educació social que un de dret?
Potser sí, potser no, a fi de comptes, la finalitat dels dos està molt unida, doncs mentre un s'encarrega de defensar la innocència de les persones, els altres s'encarreguen de que aquestes persones sigan innocents. Però aquí la pregunta no està en el fi de cada un, sinó de quin fi es pot treure més profit, i lamentablement, en aquesta societat, el diner està moltes vegades sobre les persones...
Ya m'he anat del tema, doncs això, que els recordaré sempre, però les circumstàncies de la vida van fer que em desprenguera d'ells, i començar una altra aventura açí, a magisteri, i per ara, tot va genial.


Finalitza la classe, hem de llegir 4 textos dels que hem de marcar les frases que més ens arriben, i traure-li les idees, per parlar-ne al següent dia, i una redacció del que per a nosaltres és ser un bon mestre.
Comença la rutina, dit en el bon sentit, clar.

Dijous 14 de Setembre:

Comença la classe. Recordeu els 4 textos? bé, el mestre comença a preguntar-nos sobre aquelles frases que ens havien cridat l'atenció, i les idees que havíem tret en clar dels textos, compartint-les així amb tota la classe.

Aquests textos parlaven de casos de mestres amb alumnes, i por no posar-nos amb tots els textos, anem a nomenar les frases i idees, que en conjunt amb la classe, ens han semblat les més representatives.

Per exemple, el segon text, parla d'uns alumnes d'un col.legi que envien una carta a Austràlia en manera de queixa, perquè alli fan sabates amb pell de cangur, i a aquestes els terroritza aquesta idea, posant així, coneixements de llenguatge, sobre els cangurs, i una altra manera d'escriure.

Podem traure en conclusió, que hi ha altres maneres d'aprendre, no només llegint un llibre, com per exemple les activitats extraescolars, que per a molts és una manera de perdre el temps, milloren el nivell educatiu, les relacions interpersonals i augmenten la motivació de l'alumne, com podem observar en aquest article de ''El nuevo diario'': Altres formes d'aprendre

Per acabar amb aquesta part, una frase que ens va cridar l'atenció va a ser ''Conviure amb habitants de llocs diferents és un regal''. Gran veritat, doncs a Espanya, el racisme a les escoles està molt present, i així ho indica un estudi de l'Observatori estatal de Convivència Escolar (Organisme del Ministeri d'Educació), del qual es trauen conclusions tan pèssimes i alarmants com que;

Els alumnes espanyols són poc tolerants amb els estrangers, patint la major discriminació els marroquins i els gitanos (gairebé dos terços dels estudiants espanyols de secundària no veurien bé compartir tasques amb ells).


Aquest estudi sosté que la solució està en crear més projectes d'integració i tolerància, però jo crec que la solució, a part de crear projectes EFECTIUS, seria acabar amb la demagògia de la televisió, ja que al meu entendre, lamentable i tristament, aquesta és el referent de molts nens, joves, i adults.
Un cop vas creixent, t'adones compte que cal saber i conèixer per poder veure la televisió sense que et llaurin el cap.



Aquest estudi també parla que segons la seua procedència, són més acceptats o no. Col.loquem l'enllaç de l'article per als curiosos: El racismo en la escuela

Pel que fa a la segona part de la classe ''que és per a mi un bon mestre?'', ens em dividit en grups de 4 persones, compartint les nostres idees i, de les 4, triar una i llegir-la en classe, traient així, les idees de tots.

A continuació, posem la redacció d'un del grup. Aquest escrit està en castellà, ja que el seu autor és castellanoparlant.

Per la nostra part, ens despedim fins la setmana que ve!

                                      

                                              

                                                 ¿Qué es para mí un buen maestro?

Para mí, lo más fundamental para ser un buen maestro, es escuchar y entender a los alumnos. Con esto quiero decir que un maestro necesita ser empático con los alumnos, y recordar que él mismo, algún día también estuvo en su lugar, porque al final siempre se nos acaba olvidando que alguna vez fuimos niños.

Por el contrario, un mal maestro es aquel que no escucha, que llega a clase, y para él su trabajo solo es dar su asignatura, e irse, sin recordar, que la enseñanza va más allá de las aulas del colegio.

Llevo trabajando 3 años en una escuela de música, y me he dado cuenta de que cada niño, cada niña, es un mundo.

Por suerte, tengo el privilegio de impartir clases individuales, y también colectivas. Todos tienen sus problemas, que aunque a nosotros nos parezcan absurdos, son importantes para ellos, y al verlos interactuar con otros niños, puedes llegar a entender las actitudes hasta del que peor se puede portar con sus compañeros.

Por desgracia, por circustancias políticas, y ‘’particularidades de algunos’’, estos problemas no siempre se pueden detectar, y en un futuro, de manera indirecta, lo acabamos pagando todos.

En conclusión, y en mi opinión, un maestro debería de ser como esa ‘’familia’’ que tenemos en casa, para ya luego, adquirir todos esos conocimientos de la manera más fácil, respetuosa, y agradable posible, dejándose de ver el colegio como una ‘’cárcel’’ para niños, donde pueden estudiar, jugar, comer, e incluso agredirse.