martes, 19 de diciembre de 2017

De dimarts 19 fins dijous 21


Bon dia! Última setmana del primer semestre. Recordeu aquella aventura que vam iniciar a la primera entrada del blog?

Iniciàvem un viatge de 4 anys des d'aquell 15 de Septembre de 2017. O era 16? Bé, no importa, la cosa és que en els viatges, com en la vida, perdem i adquirim coses "velles" per noves, o altres no tan noves. Vull dir, com per exemple; quan te'n vas de viatge, t'oblides de les ulleres de sol, i una vegada allà et compres unes altres que finalment acaben substituint les altres; fins i tot quan algú proper a tu se'n va de viatge i torna i et porta la típica samarreta amb un bordat del lloc al qual ha estat (potser aquestes coses només em passen a mi); perdre un ésser estimat per llei de vida...
Però mai s'ha d'oblidar la part bona de les coses (tots els xiquets tenen potencial encara que es porten malament o no hajan fet els deures):
Em vaig comprar unes ulleres que mai m'haguera comprat açí; em van portar una samarreta de L'Havana (la veritat que una mica lletja) que forma part del meu vestuari d'estiu i l'intenció tan bona de la persona que em va regalar-ho; i finalment, fins i tot, la pérdua dels éssers estimats, perquè encara que no estiguen, sempre et deixen un llegat, tant al cor, i en el meu cas, dues nenes precioses.



Bé, la veritat és que amb el final del semestre passa una cosa semblant:
Els autobusos efectuen parades, puja i baixa gent, i a la que t'adones, ja no coneixes a ningú. Didàctica general, música, psicologia del desenvolupament i sociologia, és la vostra parada, açí us baixeu, però no sense més, ja que com he dit abans, qualsevol cosa que entre en contacte amb nosaltres, per bé o per mal, ens farà canviar, i açí estic jo, escrivint tot el que em ve al cap. Però d'això es tracta, no? Una ferramenta lliure, on poder escopir tot allò que penses, sempre dins de la legalitat vigent, és clar. He de dir, que després de debats a classe, no he trobat ningú que done suport a aquesta llei (mordaza), i ni tan sols a aquest govern i el seu sistema "educatiu" (Bé! Encara hi ha gent bona al món), ÉS BROMA! Però una broma amb fonament, doncs, vist el vist a classe (en el bon sentit), de la possibilitat de múltiples formes d'ensenyar més eficients, com fer de l'escola un espai de vida i no una presó; com integrar un currículum HORRIBLE i fer-ho amè al meteix temps que educatiu... de vegades pense que l'Estat posa pedres al camí a propòsit, o, realment, qui està al Ministeri d'Educaciò no té ni idea (mentre tots juguem a fer-nos els cecs), o tan sols volen màquines que controlar...



Tornant al que anava, ja que a classe vam veure els sistemes educatius a Finlàndia, Japó, Espanya, i al blog vam parlar també del d'Estònia, volia penjar una entrevista que li vaig fer a un professor de l'Universitat de Xile quan vaig estar fa uns dies.
Dir que és semblant a l'Espanyol. Encara no entenc que alguns països vullgan paréixer en aquest aspecte a Espanya. Alguna cosa de profit seria que imitessin bé una paella, una olla gallega... Però el sistema educatiu? Just això?

                                         

Foto de l'entrevista: Biblioteca Nacional de Xile.

Viag tractar, des de la meua poca experiència, fer-li una entrevista del sistema educatiu xilè, i el que més em va sorprendre va ser:

-La música i la dansa són una carrera universitària.

-Pràcticament, la Universitat Privada y la Pública costen el mateix, doncs l'Estat no dóna molt suport a l'universitat pública. 
La següent foto és de la Seu principal de l'Universitat de Xile, exigint major col.laboració per part de l'estat.



Vaig tindre la sort de poder parlar amb estudiants d'allà, i resulta que el cost d'una carrera pública i privada no varia molt, i si les xifres que em van donar són correctes, és com si a Espanya, una carrera per part de l'Universitat pública tinguera un cost de 3.000 euros, amb un salari mínim de 200 euros (Uns 250.000 pesos xilens).

 En general va ser com viatjar a l'Espanya de fa 20 anys 
Pel que fa al viatge, vaig tindre la gran sort de veure el desert més àrid del món, el desert d'Atacama, amb una gent autòctona, que si diuen que Espanya és un país càlid pel que fa a l'acostament de la gent, Xile és un altre món. I dèiem a classe, fa unes setmanes ''conèixer gent d'altres cultures és enriquir-se'', i vaja que sí.



Carles entra a classe i es sorprén al veure dues xiques tocant el clarinet, i els altres companys treballant, gairebé sense fer soroll.
Perquè després digan que la música no amanseix les feres.

Hem seguit fent el treball, ja que per fi hem començat a muntar el calendari de sessions.
Hem preguntat a Carles i resulta que ens faltaven moltes coses per posar i desenvolupar, doncs no puguem dir que anirem a comprar una peixera i res més, falten detalls, doncs, Com anirem a comprar? Anirem tots? Què comprarem?... Si ja crèiem que el treball era difícil , avui més, però això no ens treu les ganes, ja que mentre un gaudeix fent el que fa mai està treballant.


En aquesta setmana Carles ens va parlar de l'examen, donant-nos una guia. Ens va deixar clar que l'examen serà fàcil, que hem de reflexionar, doncs d'això ha tractat el curs, no? Fer-nos reflexionar, parlar, escopir els nostres sentiments i opinions, debatir en classe. Doncs així ha sigut. i també ha sigut una assignatura i una manera d'ensenyar que mai havia tingut, i he de dir, que sembla més efectiva si es treballa.
Això sí, hi havia molts textos per llegir, i no és que hagui estat avorrit, sinó molt cansat seguir el ritme tan bo de classe.

He de dir, que la forma d'ensenyar més tradicional, em sembla més cómoda de seguir. Amb això no vull dir que siga més efectiva, només que seguir un ritme de classe així comporta pràctica i esforç, i nosaltres venim d'un ritme molt passiu. D'açí que això es puga confondre amb el sentiment d'avorriment.


Per finalitzar aquesta assignatura, hem escrit en un full el que més ens havia agradat i el que menys de l'assignatura. En acabar d'escriure, les hem deixat a terra en el corredor, i em fet una rotllana mentre les llegíem. Després hem agafat un altre full diferent dels que hi havien escrits, hem afegit més detalls a allò que posava en el full i els hem tornat a deixar. Després hem tornat a fer la rotllana, i hem tornat a agafar altre full, i en grups hem hagut de fer una cançó amb aquestes opinions que teníem tots.
Ha estat increïble, sense cap dubte està corroborat que una altra forma de fer classe és possible, com ens va dir al primer dia de classe, però cal tenir ganes.
 
                                               


Entre aquestes crítiques, podíem trobar; ''Havien molts textos'', ''Eren classes una mica avorrides''... i altres bones com; ''Ens ha fet pensar de veritat'', ''aprendre una altra manera de fer classe'', ''amenes''...
Amb el ritme de la cançó ''Navidad, dulce navidad'', vam possar la següent lletra referida a estes crítiques:

''Textos mil, textos mil, hi ha que corregir! És un poc avorrit, pero be ens va venir, hey!
Avui hi ha que llegir, i demà també, i al passar igual, un ''parranque'' ens va dar, hey!
Textos mil, textos mil...''

Ha estat molt graciós, m'he quedat al.lucinat amb la desimboltura d'alguns, com per exemple la de Kevin, que ha sortit parodiant al princep de Bel Air, i amb altres que ni tan sols volien intentar-ho...

És el fí d'una etapa, que per be o per mal, ha influït en nosaltres, en la nostra manera de veure l'educació... només cal possar-li ganes, tant per part del mestre com de l'alumne, i fer del aprenentatge y l'escola un espai de vida.

Amb això ens acomiadem, ha sigut una gran experiència, i serà difícil no tornar a escriure, encara que qui sap, tornarem?



De dimarts 12 fins dijous 14

''Demà examen''. A l'instant d'aquestes paraules, la classe es va quedar en silenci. Vaig sentir com un cop de puny a la panxa.


''Aquest és el text que havíeu de llegir per avui''. Aquestes paraules de Carles van fer que el meu cor tornara a bategar amb normalitat.

''Algun dubte sobre el text? Coses que no hagueu entés?''. Només faltava que passaran per la classe barrelles del desert. Ningú deia res, de manera que Carles va començar a sospitar que no ens havíem llegit el text.
Evidentment, les seues sospites van donar en el clau, ja que tots, menys 4 o 5 companys, no ens havíem llegit el text. Estem en les últimes setmanes de classe, són lliuraments de treballs i exposicions, i alguns no sabem ni en quin món vivim.
Carles va entendre això, i vam deixar el text per treballar-ho al següent dia.




''Nuevos retos de la educación'', així es deia el vídeo que ens va posar una companya de classe.
La veritat que va ser molt divertit, ja que era com una mena de monòleg, que tractava sobre l'experiència d'un mestre, explicat pel mateix protagonista de la història.
Aquest home parlava sobre professors que havia tingut, destacant d'un la seua passió per l'ensenyament.
També defensava que l'educació ha de ser com una pizza, sent la base el respecte, i sobre ella, construir l'educació.

-''Una persona deixa d'aprendre per la falta de curiositat de les coses del seu voltant''.

-''Fer que l'escola es converteixi en un lloc on voler anar''.

I és que cal potenciar la seua creativitat, ja que és fonamental en el progrés y benestar social, com sosté el següent article del portal de psicologia ''Arca''; Importància d'estimular la creativitat




Aquestes frases volen dir que cal afavorir la creativitat dels nens, preguntar-los que els agrada fer, perquè així, d'aquesta manera, el mestre puga agafar aquestes dades que els proporcionen en les lliçons que ha d'impartir per currículum, saber què els emociona, però sobretot educar amb empatia, sensibilitat i respecte.

La veritat que ha sigut un vídeo molt apropiat, ja que parlava de continguts vistos a classe, com per exemple, a la primera lliçó del curs ''Què és per a mi, ser un bon mestre'', el tacte amb els xiquets, i l'escola com un espai de vida.

Aquest vídeo també podem relacionar-ho amb el text ''demà examen'', ja que parla dels exàmens, tema que hem debatit mil vegades a classe. Respecte a aquest punt, Carles ens ha dit que els exàmens també són una forma d'aprenentatge.
He de dir que en part sí estic d'acord amb els examens, però no en l'aspecte de que una assignatura depenga d'un examen, sinó que siga una altra ferramenta, com la participació a la classe, la creativitat, i altres aspectes.


Amb totes aquestes armes podran construir la seua autoestima, facilitar la socialització, més llibertat per expressar-se i molts més beneficis.
En el següent article podrem observar que hi ha escoles que ja pensen així, com les de Velilla, Valladolid, i és que en el món en què vivim, la creativitat és fonamental; Beneficios de la creatividad. Escuelas infantiles de Velilla

Pel que fa al treball sobre les 20 sessions amb currículum integrat, ens està costant més del que crèiem, però la veritat que estem gaudint molt, donc en proposar activitats per a les sessions, estem fent un viatge a la nostra infància, agafant aquelles coses que ens van agradar molt, i canviant aquelles que no ens van agradar tant.

Hem trobat experiments, com per exemple un que tracta de d'escalfar aigua amb sal al microones, deixar-ho reposar, i esperar uns dies per veure què ha passat.
Si voleu saber com queda l'experiment, us recomanem que feu una ullada al següent vídeo i, amb això ens acomiadem per avui, fins a la setmana que ve!





martes, 12 de diciembre de 2017

DIMARTS,5 DE DESEMBRE.

Ja estem a desembre! Quines ganes tenia que arrivara aquest més perquè en tres setmanes serà nadal i m'encanta passar eixos dies amb la família, i ara sobretot amb els meus cossins, que són xicotets i em tenen ''enamorà''. Però bé, sense enrollatme, voldria contar-vos el dia d'avui, que ha estat molt interessant:

Hui ha sigut un dia diferent, doncs, no ha començat a l'universitat com de costum. Hui, en l'assignatura d'estructura social i educació, el professor Francesc ens ha invitat a anar a l'antiga Universitat de València, cosa que m'agradat molt. En arribar, hem vist un edifici prou diferent al que estem acostumats a vore en l'Universitat actual, era com una biblioteca antiga per fora, i al entrar justament en el centre hi havia una plaça molt bonica on ens hem fet algunes fotos de record.

Bé, avui hem vingut a aquesta Universitat perquè hi havia una exposició dels llibres, utensilis, etc. que utilitzaven abans per a enssenyar als col·legis. La veritat és que eren prou vells, però eren també prou curisosos, ja que eren molt diferents als que s'utilitzen ara per a enssenyar als col·legis.
Acabada aquesta visita, hem tornat a la nostra facultat de Magisteri, per a acudir a la classe de Didàctica general, on hui hem continuat amb el treball en grup.


Avui hem fet poqueta cosa, doncs jo, almenys, estava ansiosa ja per anarme'n a casa i gaudir del pont amb la familia (i sí, estudiant també). Però sí que hem adelantat una miqueta el treball. Hem elegit ja els objectius i continguts que anem a ficar durant eixes dos setmanes i hem fet un "planning" en brut de cada dia, les activitats que anem a fer. La mala i no tan mala notícia ha sigut que Carles ens ha dit que no hi haurà temps per exposar el treball, cosa per una part no ens ha fet molta gràcia, ja que haviem pensat unes activitats molt interessants que quedarien divertides a l'hora d'exposar-les; però a la vegada m'ha alegrat saber que no hi haurà exposició perquè soc molt tímida i ho habria passat prou mal a l'hora de parlar davant de tothom.
Després d'adelantar el treball una miqueta més, hem arrepelgat i abans de anar ja cap a casa, Carles ens ha demanat llegir "buenas noticias de la evaluación".

Com sera un col.legi sense llibres? Us convidem a que pengeu algun comentari, ja que sabem que ja ens va llegint més gent, gràcies per eixes 400 visites que ja portem!


martes, 28 de noviembre de 2017


DIMARTS, 28 DE NOVEMBRE

Avui, per començar la classe, Irene ha volgut ficar la cançó  "La mestra" del grup musical "zoo", en la qual, al finalitzar, Carles, el professor i ella han explicat que reflexa el canvi en l'escola desde la dictuadura. A més, està basada en una mestra, Marifé Arroyo, qui va arribar a un col·legi on va iniciar el parlar en valencià i això va fer que la expulsaren del col·legi. També, a banda de iniciar el valencià, va introduïr l'assamblea a classe.



Quines coses, no? El que per a nosaltres ha estat sempre, ha costat moltíssim d'aconseguir, i no som conscients.
Això em fa pensar; ¿ No està la societat, especialment els joves, molt acostumada a que ens donen tot fet? Jo pense que sí, ja que els joves avui en dia no ens involucrem en res, i un exemple d'això és:

Quants de nosaltre haurem escoltat que, quan convoquen una vaga, algun jove (massa per desgràcia) diu ''Que bé, aquell dia vaig a dormir el doble'' en comptes d'anar, i manifestar-se pels seus drets.
El problema d'això és que després volem resultats i ens quixem de tot sense fer res.
Un altre cas que m'ha cridat l'atenció és el de les patruyes veïnals, que estan desapareixent, i això preocupa als veïns, com Jose Luis Suarez, que tem que desapareguen i comence el caos al seu barri: Falta de implicación de los jóvenes. Acostumbrados a que se lo den todo hecho.


Després, Carles ha volgut obrir un debat: "Què és l'evaluacio?". Aquesta preguntar ha fet sorgir moltes altres preguntes i debats, pues a cadascú se li venia a la ment una paraula al pensar en evaluació. A Miguel, com a mi, i com a molt més gent, crec jo, se li ha vingut a la ment la paraula "examen", pues es clar que sempre que fem un examen ens están avaluant, però aquest es sols un instument d'evaluació extern, és a dir, que es trova fora del procés d'aprenentatge. Un instrument intern, és a dir, aquell que es trova dins del procés d'aprenentatge seria per exemple un treball en grup a classe.




Bé, dins de la paraula examen han sorgit alguns debats, com que no és un bon sistema d'evaluació , ja que els alumnes no aprenen, sols memoritzen, i d'això qui té la responsabilitat, els alumnes o el mestre/a? En la meua opinió, la responsabilitat la té el mestre/a perquè és qui t'obliga a fer un examen d'una manera o d'una altra, perque finalment és qui et posa la nota d'eixe examen, per tant es tracta d'una nota subjectiva i a més una nota a la que donem molta importancia, ja que pot arribar a causar-nos un examen patiment,estrés, competencia....


Dit això, ha sorgir el debat de quina diferencia hi ha entre evaluació i qualificació. Evaluació és VALORAR com ha funcionat l'alumnat, les classes, la tasca docent, el procés... I qualificar és reduir l'evaluació a una categoría ( per exemple numérica).


La paraula evaluació podría ser objectiva, subjectiva o arbitrària:
Mai es dona el cas de que siga objectiva perquè el mestre/a és qui elabora els instruments d'evaluació.
L'evaluació és subjectiva quan el mestre dona uns criteris de com va a evaluar i l'alumne ha d'estar iniformat dels criteris que va a ser qualificat, que aquest cas és el que jo sempre he tingut en la meua experiència escolar.



Finalment l'arbitrària seria aquella en la qual el mestre, per exemple, decidira ficar un punt més a l'ultima fila per estar més darrere o un unt menys, perquè no atenen o coses així. Altres tipus


Acabat aquest debat, entre tota la classe hem ficat els punts que ha de tindre el treball que hem de fer per grups per a aquesta assignatura ( títol, nivell, objectius generals i per àrees, continguts de cada área, calendari d'activitats i biliografia) i Carles ens ha deixat mitja hora per a adelantar-ho.
El meu grup hem triat el tema dels animals i avui hem pogut ficar ja els objectius principals i per àrees i alguns dels continguts, tenim moltes idees d'activitats i pensem que pot quedar un treball interessant!
El dijous continuarem amb el treball en grup les dos hores de classe, o almenys això és el que ha propossat Carles, vorem que tal va.

DIJOUS, 30 DE NOVEMBRE

Avui he començat el dia amb molts nervis... Bé, hui tenia l'elecció de centres per a les pràctiques de gener!!!!
Encarà que només són dos setmanes, trobe que va a ser una experiència única, ja que és la primera vegada que vaig a estar en una classe i no com a alumna. Tinc moltes ganes de que arribe eixa setmana pero primer he d'acabar els treballs, sobretot aquest, el didàctica, que és el que més tard hem començat i per tant el que més atrassat portem.


Després d'elegir el centre que jo volia, Paula, una compaña i jo, hem pujat a classe i Carles ja havia dividit la classe en grups per a que adelantarem el treball.
Com ja havia dit abans, el nostre treball tractaria del tema "els animals", però hui, debatint amb el nostre grup hem decidit canviar el tema a "l'aigua", perquè trobem que és un tema molt interessant i una miqueta més complicat, cosa que ens donarà més mèrit (o això espere).
Be, com hem canviat el tema, hem hagut de canviar tot el que teniem fet relacionat amb els animals i relacionar-lo amb l'aigua. De moment la cosa va molt bé!!! Tenim moltes idees i activitats que podriem plantejar que resultarien molt amenes i divertides.


La setmana que bé, soles tindrem classe el dimarts ja que de dimecres a diumenge hi ha pont, va a ser una setmana molt curteta i amena, o al menys això espere...
Per nostra part, ens acomiadem fins la setmana que ve!

jueves, 23 de noviembre de 2017

Dijous 23/11/17






Bon dia a tots!
Com estem en la setmana complementària, sols tenim classe un dia.

Com totes les classes, una companya ha començat la classe contant-nos que a l'ajuntament hi ha una exposició sobre les víctimes génere fins el divendres que ve, on les mares van a denunciar amb el seus fills, i va destacar que a l'ajuntament hi ha una sala amb retoladors, pintures i papers, perquè els xiquets dibuixen mentre que les mares denuncien.
Molt bona idea, no? És una manera de que els xiquets no pateixen i estiguen entretinguts mentre les seues mares fan el que han de fer.
Quan acabarà la violència de gènere? Alguna vegada ho hem comentat en aquest blog, però ja és l'hora que es comence a impartir una assignatura d'igualtat de gènere, a veure si les coses comencen a canviar, perque la societat sembla una fàbrica de persones masclistes, i sembla que a molts pocs els importa, i pocs fan per canviar-lo...

''Entre otras medidas, se incluyen mejoras en la asistencia y protección de las víctimas, medidas para la sensibilización y la educación, y la formación de los profesionales que intervienen en estos casos'', sentència el Ministeri de Sanitat i Justícia, segons ens revela la font ''El diari ABC'', com a mesures contra la violència de gènere per al 2018, però al meu entendre, tot ha de començar des de l'educación, i per això cal canviar-la, encara que sone revolucionari; 26 Medides contra la violència de gènere, Ministeri de Justícia i Sanitat. ABC

A continuació, la classe es va posar en un cercle i cadascú va comentar frases o el que li ha paregut interesant sobre el text que vam comentar la setmana passada; el tacte en l'enssenyament.



El text tracta a més de lo esmentat la setmana passada, sobre que l'ull que només observa el comportament del xiquet, el converteix en objecte i l'ull que contacta amb ells fa que les relacions personals siguen possibles, ja que per a tindre tacte hi ha que interactuar amb els xiquets de manera adequada.

Altres aspecte és que la veu, és un mitjà de contacte en els èssers humans. En el cas dels professors, tenen que dirigir-se als alumnes amb una veu suau i tranquil.la, per millorar el tacte amb els xiquets, ja que aquests, els faran més cas així.
Una frase que apareix, és que el tacte treballa amb la mirada. Això vol dir que quan per exemple els xiquets no paren de parlar i el professor o professora ja els ha cridat l'atenció, quan aquests li tiren una mirada seria, els xiquets ja saben que tenen que callar, perquè sinó els professors s'enfadaran.
Altre frase és que el tacte treballa amb el silenci. Un exemple seria que un xiquet té dudes per a resoldre un treball o activitat, i va a preguntar-li al professor o professora perquè li ajude. Quan el xiquet ja està amb el docent, sols comença a parlar dient-li totes les dudes que tenia, i el docent el que fa, és escoltar al xiquet i assentir. El xiquet sols necessitava parlar en algú, perquè ell sol ha resolt el seu problema.
Aquest article està relacionat amb aquest. El que tracta de dir és que hi ha que compenetrar-se amb els alumnes, ser empàtics amb ells; https://es.slideshare.net/aiparguedas/vinculo-maestro-alumno

La frase que vaig comentar jo, era que el tacte treballa amb l'ambient. Això vol dir que una professora que llig als seus alumnes una història sobre un esdeveniment, transmetrà més als alumnes si llig la història amb sentiment, perquè aquests es sentiran conmoguts.

A mi m'agrada molt aquest text, perquè em fa reflexionar sobre com hi ha que tractar als xiquets en el cas de que sigues educador o docent. Cada xiquet és un món, i tens que tractar a cada xiquet des de la seva personalitat, actitud y dificultats.

Vaig trobar una frase que em va cridar l'atenció:

Resultado de imagen de frases sobre el tacto en la enseñanza


Aquesta frase de Freire, que em va agradar molt, vol dir que la persona que vol ser docent, tambè té que aprende. Els docents tambè aprenen dels xiquets.

Per acabar la classe, el professor  Carles ens ha demanat que pensem sobre la evaluació, si és objectiva o subjectiva, els instruments de evalucació i la diferència entre evaluar i qualificar.

jueves, 16 de noviembre de 2017

dijous 16/11/17


Com de costum, el professor va dir: ¿ Qui comença la classe? Mar va posar un video sobre SER MESTRE. El professor tractava mal a un alumne i aquest sentia ràbia. El video deia que ser mestre és la facultat excepcional que es desenvolupa en alguns éssers humans. A tots els anomenats mestres no se li desenvolupa aquesta. Qui és mestre, deixa empremta, sap orientar, conduir i acompanyar a l'alumne.


Quan va vindre un nou mestre, aquest volia ajudar al xiquet a superar el que estava vivint, així es mostra la sensibilitat del mestre. Sap que aprendre, implica anar i tornar, accelerar i desaccelerar, es a dir, sap esperar. Això es reflexa en el text que vam comentar sobre el tacte en l'ensenyament.
En conclusió, el vertader mestre s'estima i estima als altres.


En la meua opinió, un professor que realment estima la seua profesió, pot canviar la vida dels xiquets. Això té que vorer amb l'efecte pigmalió; el mestre que confia en el seu alumne, fa que el seu alumne confie en ell mateix. M'ha paregut un video molt emocionant.

A continuació, Carles va demanar en parelles, que diguerem maneres d'organitzar la classe, i entre tots vam decidir que la millor manera era posar les taules de forma vertical i un poquet inclinades, perquè tots puguerem veure la pissarra. D'aquesta forma, estem uns enfront dels altres i és una bona manera de treballar per grups. Vam fer el canvi en  l'aula.

Una vegada organitzats, per grups, teníem que organitzar un aula de primer, segon i tercer cicle. Depenent de l'activitat, organitzarem la classe d'una manera o d'un altra. La millor manera és organitzar la classe de forma que es puga treballar en grup.

Aquesta foto és la forma que hem triat el meu grup. Les taules en forma d'U i la pissarra i la taula del mestre al centre, amb la seua biblioteca, zona de jocs...


Una vegada exposaven els altres grups els seus croquis, ens vam adonar que havíem fallat en dues coses:

-Els nostres alumnes no estaven col.locats en grups, de manera que no podien interactuar.

-La taula del mestre no hauria d'estar en el centre de l'aula, sinó en un lateral, per a no mostrar tanta autoritat davant d'ells, i ser un més.

A propòsit, l'altre dia em vaig topar amb un article del diari en línia ''El confidencial'', que parla de com l'educació a Estònia des que va sortir de l'unió soviètica.
Aquests canvis són tots a millor, quedant evidents en l'informe PISA, que fins i tot va estar per davant del finlandès en els resultats del 2012.



El que em va cridar l'atenció d'aquest article és que el currículum nacional del ministeri d'educació estonià promulga l'igualtat entre els estudiants, a diferència, per exemple, d'Alemanya, que obté resultats genials en l'informe PISA, però té grans mencances en equitat educativa.
Això fa que Estònia siga un dels països on menys influeix l'entorn socioeconòmic dels estudiants en el seu rendiment.
I com no, un altre país amb millors resultats que Espanya, i un altre que inverteix més diners en educació. ¿Casualitat?

Per la nostra part ens acomiadem per avui, i us deixem amb l'article complet: Milagro educativo de Estonia

Cadascun té els seus problemes

Quantes vegades haurem escolatat aquesta frase, ja siga per professors, familiars, amics i, fins i tot, per nosaltres mateixos? Aquesta vegada la vaig escoltar del meu cap.

No, avui no em tocava actualitzar el blog a mi, d'això s'encarregarà la meua companya Isa, ja que aquest només és una entrada ''extra''.

Ja feia temps que ho tenia en ment, una entrada fora de l'àmbit de classe, una entrada de blog només per a mi, doncs, aquest és una ferramenta oberta en la qual se'ns dona peu a reflexionar, ¿No? 
Bé, avui ha arribat el dia, i més endavant entendreu per què.


Viatjar, bonica paraula, però, ¿Què entenem per viatjar?
Uns ho veuen com un desplaçament a un lloc relativament llunyà, altres lo entenen com una cosa espiritual i, fins i tot, alguns com una mena acadèmica (per exemple, un viatge de 4 anys per magisteri).

He de dir que estic segur que, quan ens parlen de fer un viatge, de viatjar, a tots, i m'imcloc, ens ve al cap el viatge de la nostra vida, on ens agradaria anar, on desitjaríem estar ara mateix; Una platja en Miami, la gran Muralla Xina, les catarates d'Iguazú...

Bé, en el que va d'any, he de dir que ja he passat per dos viatges, i encara em queda un més (per ara, és el previst, però mai es sap, el destí és molt capritxós):

Era el dia 15, o 17 de setembre. Començava un altre viatge més, com cada any, però ara en magisteri.
I us preguntareu, ¿Per què diu ''però ara en magisteri''?
Bé, des que vaig començar a l'escola fins ara, la meua vida ha sigut estudiar, supose que com la majoria dels xiquets.
Vaig acabar el batxillerat, tenia 18 anys, i tenia clar que volia ser músic, i per això em vaig dedicar a seguir estudiant música, pero així viure d'això. Vaig acabar els estudis de música als 21, i em vaig veure amb que allò que era el que més m'agradava, ja no ho sentia meu, i vaig començar a estudiar un mòdul superior de logística. I així va ser, amb 23 anys em vaig veure amb el títol de músic, amb el piano i clarinet, amb un treball com a mestre de música a jornada completa en una escola de música, i sent tècnic superior en logística.


La veritat és que no he perdut el temps. En acabar el módul, vaig tornar a sentir aquesta passió per la música, però aquest cop d'ensenyar-la, no en un conservatori, o en una escola de música, sinó en un col.legi, perquè a aquest sentiment de música i ensenyament, també se li suma aquest sentiment d'enyorança de la infància, ja que és com una manera de tornar a l'escola, de rejovenir, però aquesta vegada, com a mestre.

És un viatge gratificant, però molt costós, ja que això de compaginar universitat i treball, és molt difícil, ja que al final l'únic temps que et queda és la nit, i els estones que pots treure durant el dia per la feina.
He de dir que m'encanta la meua feina, docs tinc la sort de poder treballar a jornada completa fent el que m'agrada, i això ho poden dir pocs, la veritat.
Les meues setmanes són una mica caòtiques la veritat, però he de dir que quan me'n vaig al llit, ho faig sense cap remordiment.

Una setmana després de començar el curs, va començar el segon viatge, i tant de bo no haguera començat mai:

Un viatge espiritual. Aquesta també és una manera de viatjar.
La gent accedeix a aquesta manera de viatjar en disciplines com el ioga, la meditació, i fins i tot quan ens quedem embadalits mirant un punt... però hi ha més tipus de viatges espirituales.
Aquest viatge no ho vaig viure jo sol, ho vaig viure, i de fet, ho segueix vivint, amb la meua família, especialment amb la meua tia y les meues dos cosinetes.

Tot just començar el curs, mor el meu oncle. Un infart. Un infart que es va poder detectar, i per negligència mèdica, no es va fer.

''Era diumenge per la nit. Els meus pares surten corrent de casa d'uns amics on estàvem sopant, sense dir res, encara que la cara de la meua mare va fer que em quedara preocupat.
La vaig trucar, i no donava to, comunicava. Vaig provar amb el meu pare, i tampoc vaig obtenir resposta.
Vaig començar a temer el pitjor i, col.lquial i literalment ''em vaig cagar en els pantalons''.
Minuts després, va arribar el temut missatge, amb l'horrible notícia. No vaig reaccionar, simplement em vaig quedar mirant el mòbil, amb una cara bastant serena diria jo. Em vaig quedar ''Zen''.
Vaig agafar la meua germana i vam eixir de la casa direcció Xirivella, a casa del meus oncles.
Recorde a la meua germana plorant. el meu german, els meus pares i sobretot, a les meues cosines i tia.
El cor se em va partir. Em vaig contenir, vaig agafar a les meues cosines i em vaig possar posar a jugar amb elles, com si res passés, mentre el forense feia la seua feina i els grans feien per consolar a mi tia.

El meu viatge comença aquí. Després d'aquest dia, vaig començar a sentir una responsabilitat que mai havia sentit, i des de llavors, faig i faré tot el possible perquè elles mai estiguen soles''.

I finalment, el meu tercer viatge, que arribarà la setmana que ve, i un altre que s'ha sumat també a xuclar del meu temps.
Xile, aquest és el meu destí. Un viatge que vaig planificar fa un any, abans de saber que ara, estaria en magisteri.



El que esperava amb tantes ganes, s'ha convertit gairebé en un problema.
Fer-me el passaport, vacunar-me, renovar-me el carnet de conduir... això, sumat a tot, ha acabat sent un problema, influint en el meu rendiment académic.

Com he dit al principi, tots tenim els nostres problemes, i no per això, hem d'utilitzar-los per justificar aquelles coses que no feiem o podem fer bé.

Avui, m'he portat una ''riña'' de Carles, ja que he faltat a classe, i en ella, no he fet tot allò que podia aver fet.
Té tota la raó, he faltat més del compte, i avui no he fet tot allò que havia d'haver fet.
Aquesta entrada no és per justificar res, jo també soc mestre, i entenc perfectament aquesta actuació, però com un dia ens va dir a classe:

''No cal buscar culpables, si els serveis socials li treuen el fill a la seua mare, caldrà veure que és el que l'ha portat a la mare a no poder atendre de la manera corecta al seu fill.
Es clar que el serveis socials tenen que actuar''.

Aquesta entrada no està pujada amb afany de puntuar, sabem que no puntuen, doncs com ja he dit, és una ''entrada extra'', ni amb afany de llançar cap pulla, simplement em va venir escrivir això, escopir els sentiments que he tingut en eixe moment i no he pogut dir, doncs, per això está.

Per la meua part, a la meua volta, donaré el cent per cent del que puc fer, doncs he de fer-ho, de la mateixa manera que jo li demane als meus alumnes que sigan constants.

Fins a la pròxima entrada, on de veritat em toque actualitzar!



De dimarts 19 fins dijous 21 Bon dia! Última setmana del primer semestre. Recordeu aquella aventura que vam iniciar a la primera entr...