Mostrando entradas con la etiqueta tacte de l'ensenyament. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta tacte de l'ensenyament. Mostrar todas las entradas

jueves, 23 de noviembre de 2017

Dijous 23/11/17






Bon dia a tots!
Com estem en la setmana complementària, sols tenim classe un dia.

Com totes les classes, una companya ha començat la classe contant-nos que a l'ajuntament hi ha una exposició sobre les víctimes génere fins el divendres que ve, on les mares van a denunciar amb el seus fills, i va destacar que a l'ajuntament hi ha una sala amb retoladors, pintures i papers, perquè els xiquets dibuixen mentre que les mares denuncien.
Molt bona idea, no? És una manera de que els xiquets no pateixen i estiguen entretinguts mentre les seues mares fan el que han de fer.
Quan acabarà la violència de gènere? Alguna vegada ho hem comentat en aquest blog, però ja és l'hora que es comence a impartir una assignatura d'igualtat de gènere, a veure si les coses comencen a canviar, perque la societat sembla una fàbrica de persones masclistes, i sembla que a molts pocs els importa, i pocs fan per canviar-lo...

''Entre otras medidas, se incluyen mejoras en la asistencia y protección de las víctimas, medidas para la sensibilización y la educación, y la formación de los profesionales que intervienen en estos casos'', sentència el Ministeri de Sanitat i Justícia, segons ens revela la font ''El diari ABC'', com a mesures contra la violència de gènere per al 2018, però al meu entendre, tot ha de començar des de l'educación, i per això cal canviar-la, encara que sone revolucionari; 26 Medides contra la violència de gènere, Ministeri de Justícia i Sanitat. ABC

A continuació, la classe es va posar en un cercle i cadascú va comentar frases o el que li ha paregut interesant sobre el text que vam comentar la setmana passada; el tacte en l'enssenyament.



El text tracta a més de lo esmentat la setmana passada, sobre que l'ull que només observa el comportament del xiquet, el converteix en objecte i l'ull que contacta amb ells fa que les relacions personals siguen possibles, ja que per a tindre tacte hi ha que interactuar amb els xiquets de manera adequada.

Altres aspecte és que la veu, és un mitjà de contacte en els èssers humans. En el cas dels professors, tenen que dirigir-se als alumnes amb una veu suau i tranquil.la, per millorar el tacte amb els xiquets, ja que aquests, els faran més cas així.
Una frase que apareix, és que el tacte treballa amb la mirada. Això vol dir que quan per exemple els xiquets no paren de parlar i el professor o professora ja els ha cridat l'atenció, quan aquests li tiren una mirada seria, els xiquets ja saben que tenen que callar, perquè sinó els professors s'enfadaran.
Altre frase és que el tacte treballa amb el silenci. Un exemple seria que un xiquet té dudes per a resoldre un treball o activitat, i va a preguntar-li al professor o professora perquè li ajude. Quan el xiquet ja està amb el docent, sols comença a parlar dient-li totes les dudes que tenia, i el docent el que fa, és escoltar al xiquet i assentir. El xiquet sols necessitava parlar en algú, perquè ell sol ha resolt el seu problema.
Aquest article està relacionat amb aquest. El que tracta de dir és que hi ha que compenetrar-se amb els alumnes, ser empàtics amb ells; https://es.slideshare.net/aiparguedas/vinculo-maestro-alumno

La frase que vaig comentar jo, era que el tacte treballa amb l'ambient. Això vol dir que una professora que llig als seus alumnes una història sobre un esdeveniment, transmetrà més als alumnes si llig la història amb sentiment, perquè aquests es sentiran conmoguts.

A mi m'agrada molt aquest text, perquè em fa reflexionar sobre com hi ha que tractar als xiquets en el cas de que sigues educador o docent. Cada xiquet és un món, i tens que tractar a cada xiquet des de la seva personalitat, actitud y dificultats.

Vaig trobar una frase que em va cridar l'atenció:

Resultado de imagen de frases sobre el tacto en la enseñanza


Aquesta frase de Freire, que em va agradar molt, vol dir que la persona que vol ser docent, tambè té que aprende. Els docents tambè aprenen dels xiquets.

Per acabar la classe, el professor  Carles ens ha demanat que pensem sobre la evaluació, si és objectiva o subjectiva, els instruments de evalucació i la diferència entre evaluar i qualificar.

martes, 14 de noviembre de 2017

Dimarts 14/11/17




Comencem una altra semana, de volta a la rutina. Carles va dir, ¿Algú vol començar la classe? Qui s'anima? Finalment, Sara, una companya, es va decidir, i ens va contar que el diumenge, en Alzira, un home va matar a la seva filla perquè es va enfadar amb la mare.
Després, es va tirar d'un segon pis, però no es va fer res. 

Després de sentir això, em vaig quedar gelada, perquè en la nostra societat hi ha molts casos de violència de gènere, es a dir, d'homes que maten a les dones. En el cas contrari, no hi ha casos o hi ha molt pocs, de dones que maten a homes.

Resultado de imagen de violencia de genero

L'altre dia, llegint frases que sempre me inspiren per a publicar estats o fotos, vaig trobar una que em va cridar molt l'atenció, aquesta foto és la següent:

Resultado de imagen de foto la educación cambia alas personas para cambiar el mundo

I el que diu la foto es completament cert, qui nega que l'educació fa a les persones va a contracorrent en una societat que precisament necessita això, ENSENYAR A VIURE.

Per continuar la classe, el profesor va dir que anavem a analitzar per grups el text que teniem per a llegir: "El tacte en l'ensenyament".
Va començar ell llegint una introducció que explicava que el tacte implica sensibilitat. El tacte consisteix en qualitats, habilitats i competències. Les habilitats són necessàries per a comprendre els sentiments, pensaments ( la timidesa, l'alegria, la pena...), en persones particulars.




El text estava dividit en diferents frases sobre el tacte que eren: el tacte es manifesta retardant o evitant l'intervneció, el tacte es manifesta com a receptivitat a les experiències del xiquet, el tacte es manifesta sent sensible a la subjectivitat, el tacte es manifesta com una influència subtil, el tacte es manifesta com seguretat en les diferents situacions, el tacte es manifesta amb el do de saber improvisar, el tacte preserva l'espai del xiquet, el tacte protegeix el que és vulnerable, el tacte evita el dolor, el tacte recompon el que s'ha trencat, el tacte reforça el que és bo, el tacte favoreix el creixement personal i l'aprenentatge i la frase del meu grup: el tacte resalta el que és únic. 

Tracta sobre un xiquet que es deia Henry que no treia bones notes però escrivia molt bé els poemes. Els seus pares no estaven orgullosos per aquesta habilitat perquè prefereixen que trega bones notes. Un dia es va trobar amb un professor i Henry li va dir que ja no escrivia i li va donar al professor uns poemes sobre odes al professor, perquè aquest professor si admirava la seua habilitat. 

En conclusió, un professor que no té tacte, tracta  als xiquets de la mateixa manera, en canvi, un professor que té tacte, tracta a cada xiquet diferent, perquè cada xiquet és un món.
Per a mi, el tacte és la sensibilitat que pot tindre cada mestre, doncs sense sensibilitat, no tindrá tacte: El tacte en l'ensenyanza: Max Van Manen.



Aquest text, ens ha agradat molt perquè conta històries reals i m'ha fet pensar sobre com actuar enfront de diferents situacions, ja que no és gens fàcil. Cada xiquet és un món.

Per acabar la classe, Carles ens va deixar en grups per a parlar sobre el treball del currículum integrat i per a preguntar-li dudes. Demà serà un nou dia, fins prompte!
















De dimarts 19 fins dijous 21 Bon dia! Última setmana del primer semestre. Recordeu aquella aventura que vam iniciar a la primera entr...