Comencem una altra semana, de volta a la rutina. Carles va dir, ¿Algú vol començar la classe? Qui s'anima? Finalment, Sara, una companya, es va decidir, i ens va contar que el diumenge, en Alzira, un home va matar a la seva filla perquè es va enfadar amb la mare.
Després, es va tirar d'un segon pis, però no es va fer res.
Després, es va tirar d'un segon pis, però no es va fer res.
Després de sentir això, em vaig quedar gelada, perquè en la nostra societat hi ha molts casos de violència de gènere, es a dir, d'homes que maten a les dones. En el cas contrari, no hi ha casos o hi ha molt pocs, de dones que maten a homes.
L'altre dia, llegint frases que sempre me inspiren per a publicar estats o fotos, vaig trobar una que em va cridar molt l'atenció, aquesta foto és la següent:
I el que diu la foto es completament cert, qui nega que l'educació fa a les persones va a contracorrent en una societat que precisament necessita això, ENSENYAR A VIURE.
Per continuar la classe, el profesor va dir que anavem a analitzar per grups el text que teniem per a llegir: "El tacte en l'ensenyament".
Va començar ell llegint una introducció que explicava que el tacte implica sensibilitat. El tacte consisteix en qualitats, habilitats i competències. Les habilitats són necessàries per a comprendre els sentiments, pensaments ( la timidesa, l'alegria, la pena...), en persones particulars.
El text estava dividit en diferents frases sobre el tacte que eren: el tacte es manifesta retardant o evitant l'intervneció, el tacte es manifesta com a receptivitat a les experiències del xiquet, el tacte es manifesta sent sensible a la subjectivitat, el tacte es manifesta com una influència subtil, el tacte es manifesta com seguretat en les diferents situacions, el tacte es manifesta amb el do de saber improvisar, el tacte preserva l'espai del xiquet, el tacte protegeix el que és vulnerable, el tacte evita el dolor, el tacte recompon el que s'ha trencat, el tacte reforça el que és bo, el tacte favoreix el creixement personal i l'aprenentatge i la frase del meu grup: el tacte resalta el que és únic.
Tracta sobre un xiquet que es deia Henry que no treia bones notes però escrivia molt bé els poemes. Els seus pares no estaven orgullosos per aquesta habilitat perquè prefereixen que trega bones notes. Un dia es va trobar amb un professor i Henry li va dir que ja no escrivia i li va donar al professor uns poemes sobre odes al professor, perquè aquest professor si admirava la seua habilitat.
En conclusió, un professor que no té tacte, tracta als xiquets de la mateixa manera, en canvi, un professor que té tacte, tracta a cada xiquet diferent, perquè cada xiquet és un món.
Per a mi, el tacte és la sensibilitat que pot tindre cada mestre, doncs sense sensibilitat, no tindrá tacte: El tacte en l'ensenyanza: Max Van Manen.
Per a mi, el tacte és la sensibilitat que pot tindre cada mestre, doncs sense sensibilitat, no tindrá tacte: El tacte en l'ensenyanza: Max Van Manen.
Aquest text, ens ha agradat molt perquè conta històries reals i m'ha fet pensar sobre com actuar enfront de diferents situacions, ja que no és gens fàcil. Cada xiquet és un món.
Per acabar la classe, Carles ens va deixar en grups per a parlar sobre el treball del currículum integrat i per a preguntar-li dudes. Demà serà un nou dia, fins prompte!
