Diversitat de gènere. Aquest va ser el tema que va obrir la classe.
Alba, una companya, ens va dir que, en el bar on treballa, si un home i una dona demanen una cervesa i una pepsi, el cambrer servirà la cervesa a l'home, i la pepsi a la dona.
Això també sorgeix a les escoles. Un exemple molt clar d'això és quan es cau una xiqueta, se'ls sol dir ''Oh pobreta, no passa res xiqueta'', i si és un xiquet ''Vinga va! Que això no és res''.
De vegades no ens adonem, però tots pequem d'això alguna o algunes vegades en la vida. L'important és adonar-se i no tornar a cometre aquests errors, doncs, aquestes petites coses, sumades a altres factor com la televició, la llar, la família, amics... podem desencadenar i afavorir sense voler possibles casos futurs de violència de gènere. Sé que és una mica fort aquesta opinió, però con aquestes coses, tolerància 0.
Qué bo seria una assignatura a les escoles i instituts d'igualtat de gènere.
Ho van intentar amb educació a la ciutadania, però l'únic que van aconseguir en el meu institut era un altra assignatura en la qual fer pellas, ja que ens dedicavem a fer deures d'altres assignaturas.
Indagant en l'assumpte, he descobert que el govern ha aprovat una assignatura d'igualtat obligatoria, que s'instal.larà en el transcurs de 5 anys.
Em sembla que un gran projecte, però només si ho enfoquen bé... ElMundo: ''Igualdad'' aprobada por el congreso
Freinet, mestre i pedagog francès. Ens vam dividir en grups per compartir les nostres insformacions sobre ell, i treure conclusions entre tots:
-Se li atribueix la introducció de la impremta a l'escola, el text lliure i el mètode natural de lectura i escriptura. Ens obre en el terreny de la pedagogia, el camí de la raó i el cor.
-''El verdadero fin de la educación era lograr que el niño desenvolviera al máximo su personalidad en el seno de una comunidad racional a la que él sirve y que lo sirve a él''.
-''Reflejó la importancia de la enseñanza fundamentada en los conocimientos pedagógicos, psicológicos y técnicos. Su método se llama método natural y es una teoría general de aprendizaje basada en la percepción intuitiva y directa del objeto de estudio''.
-''La renovación escolar presupone una revisión a fondo de la pedagogía, un cambio en las técnicas de trabajo y de vida. No bastaría, de ningún modo, con una simple revisión de tipo técnico''.
En conclusió, la pedagogia que va concebre Freinet està basada en l'expressió lliure dels petits, i la veritat que estic molt d'acord amb ell. Hi ha que afavorir la creativitat.
Encara en grups, ens vam disposar a parlar de les noves tecnologies (TIC), i vam començar a buscar ferramentes que teniem a l'ordinador per buscar informació, per a que l'alumne realitze exercicis diferents, corregir... i hem tret els següents exemples, dividint-les en dos grups:
-Ferramentes de detecció de idees prèvies:
Canyó amb projecció d'imatges, jocs com Kahoot, Socrative: aplicacions gratuïtes que permeten la creació de qüestionaris d'avaluació. El professor crea concursos i els alumnes creen su avatar i participen.
-Ferramentes de producció d'informació:
Es tracten de característiques que interessen als xiquets sobre un tema comentat a classe buscant per internet i ficar en comú uns dies després (es pot fer un projecte al final amb tota l'informació).
Com exemples d'aquestes ferramentes, tenim: Dropbox, drive (per a subir treballs a la red en grups), Blogger (com aquest, on possar els pensaments, reflexions...), Skype, Youtube, powerpoint (per a fer presentacions), i moltes més...
La veritat que estic a favor de les noves tecnologies a l'escola, però, excepte en petits casos, no s'utilitzen de la manera més eficaç, i per això professors i alumnes hem de posar de la nostra part, ja que per a escriure ja tenim els quaderns i la pissarra de tota la vida, i molt més barat.
Amb això ens acomiadem per avui!
Dijous 9 de Novembre:
Baixa el teló, en aquest cas, el projector.
''Fins que el públic no caller, no es parla'' deia Carles a una companya que anava a contar alguna cosa.
Un cop la classe en silenci, ens va comentar que havia presenciat dias enrere una discussió forta entre dos pares, mentre el seu fill mirava, al que va haver d'intervenir una mestra del centre per parar la discusió.
Es va crear un debat. ¿Fins on arriba el grau d'implicació d'un professor?. Vam traure en conclusió les cosas de fora del col.legi també influeixen en els xiquets i el seu funcionament a l'aula.
Carles ens va parlar d'un programa de mediació d'un professor d'infantil a França, en una zona molt castigada econòmicament:
El grado d'implicació del professor moltes vegades ha d'anar més enllà i implicar-se d'alguna manera.
Quan un alumne ve amb problemes de fora, cal implicar-se 100%, com aquest professor de França.
No sabem que problemes poden haver fora, però cal detectar-los i esmenar-los. Aquest professor havia de recórrer als serveis socials. El motiu no ho sé, pero per a recórrer als serveis socials, penso que seria una família desestructurada, amb uns pares addictes a les drogues, carregats de treball, qui sap... Implicacions mestre-alumne
A tot això, Carles ens va dir que no hem de buscar sempre una mirada culpabilitzadora:
Si els serveis socials li treuen el fill als seus pares, cal veure també pel que han passat els seus pares per arribar a això. És clar que cal actuar, però no buscar un culpable.
La gran quantitat de nens (que ja no són tan nens), que per tenir una família desestructurada, han caigut en les drogues, en mi poble, és el pa de cada dia. I jo em pregunte:
Per què no implanta l'estat una assignatura obligatòria de prevenció contra les drogues? Igual que la de educació viària que ja vam anomenar en entrades anterios.
Bé, investigan a la xarxa, resulta que sí, que l'estat vol imposar una nova assignatura obligatòria, l'Educació per a la Salut, amb continguts com prevenció de alcohol y drogues (no sé perquè separen drogues i alcohol, la veritat, si són el mateix), i educació sexual.Meravellós! Sí senyor!, encara que si això ho enfoquen com la resta d'assignatures que ja hi ha, no val la pena que facin res.
És una molt bona proposta, però ja porten des del 2002 amb això, és a dir, 15 anys, com així ho constata aquest article de ''El país'' d'aquest mateix any (2002): Educación para la salud
Com ja vam dir un dia, ''las cosas de palacio, van despacio'', ¿No?.
''El modern no ha de ser sempre millor o més eficaç'' deia Carles.
''La utilització de les noves tecnologies influeixen molt segons la manera en què les utilitzes'' tornava a dir.
''Ara en comptes de fer classe a la pissarra, ho fan en pantalles, i veiem que no canvia res, només el cost''. I es què és veritat, moltes noves tecnologies, però tot són ferramentes tancades. L'alumnse escolta atentament al professor mentre ell explica en la pissarreta d'última generació.
Com dèiem l'altre dia, tenim que esforçar-nos més tant alumnes com professores en millorar en aquest aspecte.
Tornant a la classe, vam seguir parlant de les noves tecnologies, de les TIC, i va sorgir el debat de ''És bona la instroducció del mòbil a class?''.
Vam trair com a conclusió que sí, doncs ells ja els utilitzen, però hauria de canviar el seu ús i adaptar-lo a classe com ferramenta de coneixement.
Una altra cosa molt important és ensenyar-los a buscar informació, quines fonts són fiables i com contrastar-les. Aquest és un punt molt important, doncs ells tenen que saber de quines coses es poden fiar, i de quines no.
Com l'altre dia, vam parlar d'aplicacions i exemples de TIC, i a banda dels que ja vam anomenar i explicar abans d'ahir, (Blogger, Powerpoint, prezi, socrative...), Carles ens va parlar de les WebQuests, que és una web amb una guia de recerca on hi ha una introducció, una tasca, un procés per fer-la i l'explicació de com s'evaluarà. És paregut a un bloc: webquestcat.net
Seguidament, Carles en va posar un video d'una escola japonesa en Canasagua.
En poques paraules, flipant, m'ha encantat. Tant de bo puga ser algun dia com el professor Canamori, ja que aquest treia els sentiments més profunds dels seus alumnes, fent-los compartir amb tota la classe.
''Per a què som aquí? Per a ser feliços'': Per això venen a l'escola els nens. Recorde que en un moment del vídeo, un nen es burla d'una nena de classe, mentre els altres riuen, i Canamori els fa escriure una carta de perquè es burlaven o dels seus companys, llegint-les així al dia següent.
Al llegir-les, van començar a plorar, es senten malament, han reflexionat... la veritat que em trec el barret davant d'aquest senyor.
També, en dos casos del vídeo, surt la mort, es moren els pares de dos alumnes, i a un dels alumnes se li ocorre fer una carta gegant a l'esplanada del pati, perquè els pares dels seus amics sàpiguen que els seus fills estan bé. La veritat que ha estat molt bonic, i pel que fa a això, avui tinc una cosa per contar:
Avui a mort la meua gossa, Linda, 17 anys, porta amb mi des de que tenia 5 anys, com si fora una germana més, i en anar-se, part de la meua infància, adolescència, i de la meua vida, s'ha anat amb ella.
Amb això vull dir que, encara que hagi estat molt trist, és bo trure els sentiments i fer-los aflorar, com fa aquest professor amb els seus alumnes doncs, ja des de molt petits hem d'afrontar la mort, i tant de bo jo hagués tingut un mestre així en la meua infància.
Mirant en internet, vaig encontrar llibres que ajudan als nens i nenes a superar la mort de les persones y els animals:
Des de açí, dir-te que et recordaré sempre com la millor gossa del món, i per ara, rés més que dir, ens acomiadem fins la setmana que ve.
