Dubtes, dubtes, i més dubtes. La primera correcció del bloc ha sigut realitzada, i la veritat que ens queda molt per millorar.
Com si de bales es tractessin, vam començar a llançar a Carles tot tipus de preguntes per poder millorar el nostres treballs, i aconseguir aquest resultat òptim amb el millor rendiment, i com no podia ser d'altra manera, ens va resoldre les nostres dubtes.
''Omplir les aules d'ilusió i traball''
''Posem les pedres del nostre futur''
''Tinc ganes de somiar''
Sandra, una companya de classe, ens va posar el video de ''Una escola a tot color'', on els nens d'un col.legi inventen una cançó plena de frases carregades de valors, a mode de videoclip.
Es tracta d'un projecte educatiu on s'intenta fomentar valors per a un futur sostenible.
La vertitat que és una idea fabulosa, embadalit em vaig quedar observant el gran treball que havien fet, i amb les tres frases anteriors em vaig quedar, tant de bo algun dia puga fer d'una aula un lloc on treballar i gaudir.
Després, Carles ens va llançar una pregunta, ¿ Quines coses feien a la teua escola?
Rercorde que, quan estava a primària, teniem una granja al pati del col.legi, i nosaltres meteixos ens havien d'encarregar d'ella.
Això ens ensenyava a ser més responsables i a tener més consciència amb els animals. Encara recorde aquella sensació d'emoció quan les gallines posaven ous.
El dia dels moros i cristians, on fèiem una guerra de pessigolles entre els cursos del col.legi, el dia de la pau, on rodejàvem el col.legi tots agafats de les mans, el dia de la roda... i mil coses més. La veritat que puc dir que vaig tenir un gran col.legi, i grans mestres.
Una altra cosa sense venir al cas, ¿ Vostès sabien que abans l'assignatura de València no estava a les escoles? I que aquesta va començar com un experiment? Fascinant, com canvia el món. De vegades em dóna la sensació que sabem menys valencià les noves generacions, que les que ens precedeixen... I aquí em sorgeix una pregunta; ''¿ Estan ben enfocades els idiomes en l'educació?, 15 anys donant una llengua, haurien de donar per defensar-te en ell perfectament, per qué aquest no és el cas?
Seguint amb la classe, vam reprener el tema dels llibres de text de primària de l'altre dia.
Son efectius per a una educació eficaç i divertida? L'educació ha de ser avorrida per definició?
Bé, en conjunt amb tota la classe, vam treure en conclussió que:
-Fan falta més treballs per proyectes.
-Menys llibres mal estructurats.
-El llibre limita molt al mestre.
Al meu entendre, treballar per projectes i deixar que el alumnat trie també el que vol treballar, és l'ideal, però clar, tant per part de l'alumnat com del professorat, i pot ser per això, aquestes coses es facin en tan pocs col.legis.
¿Estan ben enfocades els idiomes en l'educació?, doncs segons aquestes conclusions, no.
Pense que, encara més en els idiomes hauria d'haver més pràctica, com per exemple, quan anava a primària, la nostra mestra d'anglés, un cop al any, ens feia un mercat, havent de vendre i comprar parlant en anglés.
Això estava molt bé, però és clar, era una vegada al any.
I aquí entrem en un altre debat: ¿Està ben vist pels pares que un mestre no utilitze llibres de text?
Sembla que pel simple fet que un mestre no utilitze llibre, és menys professionals, i potser aquestes opinions també poden influir en què alguns mestres es centren molt en el llibre; o simplement perquè no tinguen ganes d'innovar; per no treballar més per el mateix sou; o perquè no creu en una altra manera d'ensenyar.
Amb tot això està relacionat el text de ''Per a què els professors, si ja tenim llibre?'', portant com a conclusió que cal descol.locar i posar-lo en noves situacions, perquè pense. ''El meu papel és marejar-los'', deia Carles.
Comença la teoria, el disseny del currículum. Ès important disenyar-lo?
Òbviament sí, ja que cal organitzar els objectius, ja que no sempre es pot improvisar. També és una manera de demostrar als pares el que aprendran els seus fills.
Cal esmentar que el currículum està compost pel currículum oficial, el fabricant de llibres, el centre, i finalment, el professor (que li dóna forma pràctica i el posa en marxa).
¿Quins factors influeixen a l'hora de crear-lo? Bé, els continguts del currículum deuen respondre a aquestes preguntes:
Qué aprendre? Què farem a l'aula? Com vaig a evaluar? Qué treballarem?
Totes aquestes preguntes condicionen a l'hora de disenyar-lo, però, què és el que uneix els continguts amb el que explica el mestre? Les tasques escolars s'encarregaran d'això.
On és el problema? aquestes tasques principalment s'enfoquen en correccions a la pissarra, en llegir un llibre i respondre preguntes... contribuint d'aquesta manera a que els nens s'avorreixen, en ser tasques rutinàries i tancades.
Això em recordo al principi de curs, quan vam llegir el text dels nens que van enviar una carta a Austràlia perquè paressin de fer sabates amb pell de cangur. Hem de ser més pràctics i menys teòrics, ja que no és el mateix veure com es mengen un gelat, a menjar-lo... doncs al saber passa el mateix.
Amb això ens acomiadem per avui.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Dijous, comença la classe, i com cada dia, comencen els companys a contar-nos experiències curioses de la seua vida, del seu dia a dia.
Avui, una companya ens va comentar que l'escola on va estudiar s'està enfonsant perquè una biga no s'ha camviat en 50 anys, deixant als xiquets sense escola ja 2 setmanes. El pitjor de tot és que fins d'aquí a un parell d'anys no estarà restaurat.
¿Pero qué C****** pasa a Espanya? La inversió en educació a Espanya és inferior a la mitjana dels 35 països que integren l'OCDE. I és que, mentre altres països com Luxemburg, Dinamarca... tenen una despesa en educació anual per alumne de 12.000 a 20.000 dòlars, a Espanya la despesa per alumne només és de 7.000 dólars per alumne (amb sort), quedant molt enrere d'entre els països de la Unió Europea.
Que estrany! Països on s'inverteix més en educació, tenen més nivell socioeconómic. I jo em pregunte:
No serà això una estratagema dels polítics per privar-nos d'una educació digna? I així poder-nos manejar-nos d'una manera més fàcil? Potser, doncs ara mateix la societat està molt sumisa, portser els estigui funcionant, però bé, això ja són politiquejos.
Investigant sobre el tema, resulta que aquestas desigualtats en inversió també estan a nivell nacional, on podem veure que, comunitats com el Pais Basc inverteixen aunalment 9.000 euros per alumne, i la gran majoria, com Andalusia, entorn als 4.000 euros per alumne. Açí ens trobem amb una altra evidència, ja que el poder adquisitiu del País Basc per ciutadà és major que el de l'andalús, però clar, l'educació no té res que veure amb això, dons els interessos econòmics d'altres són més importants...
De veritat que hi ha vegades que em fugiria amb els catalans i els bascos.
A continuació us deixem amb un article que parla sobre aquesta bretxa de la despesa educativa i de com els experts lo associen amb el futur socioeconómic de cada comunitat autónoma: Brecha en gasto educativo
''El currículum globalitzat o integrat i l'ensenyament reflexiu'', d'aquest tema va tractar la classe d'avui, però, qué és tot això?
El currículum globalitzat aprofita les necessitats i els interessos dels alumnes, amb la finalitat de generar més participació i pensament crític, propiciant el reconeixement de la utilitat dels continguts en la vida quotidiana. Es afavoreix el treball de recerca.
És com una forma de posar en pràctica la teoria, comptant amb els interessos de l'alumnat. D'aquesta manera els alumnes disfrutaran més en les activitats que facin, docns tindran un paper més actiu, i no tant passiu.
Això em va recordar a una frase que va dir Carles abans d'ahir ''El meu traball és marejar-los''.
En conclusió, vam treure diferents tipus de tasques tant pel professor com per l'alumnat:
-Model clàssic: Explicació del mestre -> Activitats sobre l'explicació -> Examen
-Model tecnológic: Programació exhaustiva d'objectius generals, espeficics i operatius -> Activitats programades -> avaluació d'bjectius assumits pels alumnes.
-Treball per projectes: Selecció del tema a inversitgar -> detecció d'idees prèvies -> buscar el que volem saber -> eltaboració de plà de treball i distribució de tasques -> exposició -> dossier.
-Treball per proyectes més guiats, per fer reflexionar a l'alumne: Activitats de motivació i detecció d'idees previes -> apostació dels materials que ens facin reflexionar sobre els continguts, i analitzar -> activitats de producció (textos) en grup i individual per anar aprofundint en els continguts i questionar les idees prèvies.
Finalment, ens hem dividit en grups per seguir fent el trebal en grup sobre dues setmanes de sessió de classe que tenim que fer, i per a casa, buscar informació de Freinet. Avui he acabat mort.
