Dimarts, 24 d'Octubre

Després d'una setmana sense classe per la setmana complementària, vam començar la classe com de costum. Carles invità a algun alumne a eixir  i contar alguna cossa interessant relacionada amb l'assignatura i Sandra es va decidir. Va comentar  un tweet que havia vist eixe matí a Twitter que deia:"Esto básicamente representa lo que las escuelas hacen. Te quitan la creatividad y te la llenan de conceptos vacíos''.

                                     

En la meua opinió, te molta raó, i ademés jo diría que no sols passa això ara, sino que sempre les escoles han inculcat en els alumnes la manera d'estudiar,d'expressar-se...Sense deixar-los ser creatius.
Al final sempre arribem al mateix debat. La mal inculcació de l'ensenyament.
Fa uns die vam parlar de les lleis d'educació que havia i hi ha a Espanya.
Bé, quan aquestes tinguen en compte que el que cal és ensenyar a pensar, i no ensenyar el que han de pensar, potser les coses canvien i visquem en una societat més justa.

Vam continuar la clase amb el tema 3, el curriculum. En aquest tema vam vorer que es tracta d'una selecció de la cultura en continguts condicionat per la societat, la política, la cultura i l'administració.
A més, vam vorer que hi han quatre teories del currículum, entre les quals el currículum es veu com una suma d'exigències acadèmiques, com a base d'experiències, desde la perspectiva tecnológica és una tasca pràctica,no un problema teòric o com a cnfiguració de la pràctica es veu que és també un mètode.

El currículum oficial té tres nivells de concreció: el primer, format per diferents decrets del consell, el segon, projecte educatiu de centre i el tercer, programació d'aula.

Encara que aquesta clase fou més teórica que pràctica, em va parèixer interessant conèixer de qué es tracta el currículum, ja que el primer dia de classe que Carles va nomenar aquella paraula, jo no savia el que era!!

Abans de abandonar la classe, Carles ens va demanar que el próxima dia portarem llibres de text de quan anàvem a primària. Què estaria tramant?

Dijous, 26 d'Octubre

Núria va voler començar la classe amb un vídeo que tractava d'una xiqueta explicant a son pare que estiga tranquil que faça el que faça algún dia li cridaran puta, pues tots els xiquets adolescents ho fan sense arguments. En aquest vídeo es pot veure com l'educació no solament està en l'escola, sino que la major part de la nostra educación està en la familia, en l'entorn.

Aquest dia la classe va ser un poc més amena i divertida que el dimarts passat, pues vam començar la classe amb el tema del currículum per on ens haviem quedat. Vam vorer les veus absents a la cultura escolar, és a dir, en un llibre de text,les coses que no apareixen freqüentment,com per exemple, el món femení, les sexualitats lesbiana i homosexual, el món rural i mariner, les veus del Tercer Món, la classe treballadora i el món de les persones pobres... La veritat és que en la meua opinió em pareix molt mal que tots aquests aspectes no apareguen en un llibre de text, ja que la seua funció es ensenyar i no entenc perquè es discriminen certs temes.

També veguèrem el currículum dels turistes, que estudien de manera superficial els seus costums (trivialització), també que utilitzen la tersgiversació.

Quedava una hora de classe, i va arribar el moment de unir-nos en grup i tornar a quan teniem set o huit anys. Vam fullejar els llibres de quan anàvem a primària i vam haver de anotar en una fulla quins continguts apareixien, quins no, quins ficariem de més i com donariem una classe amb aquell llibre.
A mi i a Isabel ens va abellir agradar aquest llibre de matemàtiques, ja que les dos som de Dènia i coincidiem en aquest llibre en els nostres col·legis respectivament.
Vam vorer que en tercer de primària, en matemàtiques alguns dels continguts eren: Llegir, escriure, descompondre y ordenar números naturals de fins a sis cifres y números ordinals fins el 39, calcular sumes, restes, multiplicacions i divisions, així com operacions combinades, conéixer y utilitzar apropiadament fraccions, conéixer i aplicar el concepte de simetria en els elements de l'entorn...

Va ser una activitat interessant perquè en el momento d'explicar com donar una classe, era com que et senties profesor@ ya, o almenys això em va pasar a mi i em va agradar molt.

Per al proper dia, Carles ens va dir de llegir de  Torres, J. ''Para qué los profesores'' per després comentar que opinem a clase. Pareix un tema interessant, pues últimament, amb l'utilització dels llibres, molts professors no fan la tasca que deurien fer, en la meua opinió.

Ens acomiadem amb aquest monòleg de Dani Mateo que m'ha fet morir-me de riure, doncs mentre el veia, ma recordat l'educació que han pogut rebre els meus pares, la de ''torta neta'', quan et pegave per qualsevol cosa... sort que la violència ja no forma part de l'ensenyament.

Dimarts 10/10/2017

Ja estem açí després d'un bon cap de setmana i un dia festiu!

Per començar la classe, un company ens ha contat que buscant informació per añadir al blog, ha trobat un video sobre l'enssenyament tradicional, que tractava sobre una crítica a l'educació actual.
I.. ¿ Com seria l'educació del futur?

Seguint amb el vídeo del ensenyament tradicional, veiem que parla sobre que els xiquets i xiquetes són robots, és a dir, que no treballen amb creativitat ni individualitat. Prince Ea diu que en aquest món, no necessitem robots, necessitem persones que pensen de forma creativa, innovadora i independentment. A més parla sobre que a tots els xiquets i xiquetes els ensenyen la mateixa cosa i de la mateixa manera, quan en realitat tots els xiquets i xiquetes tenen diferents capacitats, somnis... Per a ell, els professors tenen una professió molt important, i en canvi, estan mal pagats, per això no li estranya que els estudiants no rebin el just.

Hi ha una frase que m´ha cridat l'atenció que és: " jo no crec en les escoles, crec en les persones". Aquesta frase m´ha agradat, perquè són les persones qui poden conseguir cambiar això. Tambè fa una comparació amb Finlandia i altres països, on tenen menys hores, no tenen deures, i els enseyen a col·laborar, no a competir.

A continuació, ens vam posar en grups i vam pensar quines coses té que aprendre un xiquet o xiqueta durant l'etapa obligatoria. El que hem tret d'acord amb tots els grups és:

- Aprendre a llegir i escriure

- Aprendre a sumar, restar, multiplicar i dividir

- Aprendre a treballar en grup

- Respectar als companys i als mestres

- Coneixement del exterior amb activitats pràctiques

- Aprendre idiomes 

Aquestes són les coses que hem tret en conclusió.
Sempre que parlem dels continguts, o de com es dauria ensenyar a l'escola, em recorde del text dels cangurs del segon dia de classe.

Navegant per la xarxa, he trobat un article on esmenta 4 coses que els professors aprenem dels alumnse, dons els adults també aprenem dels més petits: Aprenent dels xiquets

L'altre dia em va comentar un dels companys del blog, i em va comentar que també va esmentar aquest text en una entrada. Els seguidors d'aquest blog saben de què parle. Tambè en grups, vam parlar sobre el text de Nieves Blanco: "Saber para vivir", que tractava principalment de l'escola com a transmissió cultural. Altres aspectes que tractava eren la diferència entre coneixement i saber. El coneixement és allò que adquirim amb esforç, i el saber és allò que adquirim sense esforç i consciència i està lligat a l'experiència.  Parla tambè que educar és preparar per a la llibertat, es a dir, que els docents formen a l'estudiant perquè ells poden eligir que camí elegir. Hi ha una discriminació dels sabers de les dones i moltes escoles demanen als estudiants fer treballs  per incorporar els sabers femenins als continguts escolars.

La frase que m´ha cridat l'atenció és: "S'és mestre o mestra quan es té un gran domini del saber que s'ha d'ensenyar i es sap com enseyar-lo. M'ha cridat l'atenció peqruè estic d'acord amb aquesta frase, ja que si no saps com ensenyar els continguts, els estudiants no van a aprendre. No es pot ensenyar allò en el que no es creu.
El text tambè parla sobre que busquen una resposta per fer que els xiquets i xiquetes vulguin anar a l'escola, però aquesta resposta no s'ha trobat, perquè no n'hi ha, sinó que la clau és l'amor als xiquets i xiquetes, es a dir, al que fan.

Per acabar, el professor Carles ens ha fet una breu explicació sobre el treball en grup que tenim que fer ( nombre de persones per grup, nivell dels xiquets a qui hem de fer les sessions...).
Res més, ens acomieadem per avui!

De dimarts 3 fins dijous 5

''A la tercera va la vençuda''. Mira per on, no, no és el cas.

Quarta setmana de viatge, ''¿Alguna cosa a dir? ¿Una mica de la vida?'', amb aquestes preguntes iniciava el professor la classe, deixant-nos, irònicament, sense paraules. 

En veure'ns callats, va tornar a insistir, i ens va fer les mateixes preguntes, esperant resposta d'algú.

Per fi algú va contestar, ni tan sols em recorde de qui era ni què va dir, crec que alguna cosa relacionada amb la seua vida, potser com havia arribat fins aquí, què cafè pren als matins, ¿Un americà?, ni tan sols sé què és, ho vaig escoltar aquest matí mentre prenia un cola-cao al bar de sempre.

¡El que són les preguntes inesperades!, em vaig quedar sense paraules, tan ''sorprès'' que no vaig poder prestar atenció a allò que per fi tenia resposta.

Un cop fora dels núvols, vaig poder sentir que la companya que parlava era Sara, monitora del centre juvenil ''Els salesians''. Res d'un cafè, un americà, o un americà amb cafè, un cafè americà o un americà amb cafè americà... 

Torne a baixar dels núvols, i el primer que sento és LOGSE, i vaig pensar ''¡Ui mira! Jo vaig estudiar amb aquesta llei'', que bons records em van venir en un instant sobre la meua etapa de primària, ESO... però bé, al que anàvem, el professor ens va explicar els diferents tipus de llei en educació que havien hagut al llarg del temps. 

Just a la classe anterior ens vam ajuntar en grups per buscar informació sobre aquestes lleis, quedant reflectides en l'entrada anterior.

Un cop explicat això, va començar la projecció de dos documentals, molt interessants, sobre el Sistema educatiu a Finlàndia, en primer lloc, i al següent dia, el del sistema educactiu de Corea del Sud.
.
Dos sistemes educatius amb resultats excel.lents. Pense que es tracta d'una qüestió cultural pel que fa a la disciplina de control autoritari i una disciplina flexible oberta.
Cadascuna funciona en el seu context, tot i que hi ha una dada que esmenta que hi ha un nombre de suïcidis a Corea alarmant que convida a la reflexió, perquè, sabent de l'existència d'un sistema educatiu tan flexiu i eficient com és el de Finlàndia, quina necessitat hi ha de fer de l'educació una cosa tan exigent com a Corea del Sud? Sempre he pensat que Orienti estava fet d'una matèria grisa de la qual Occident no té.

El professor ens va preguntar que quin seria el currículum de primària perfecte, qué continguts o qué creiem que s'hauria de impartir.
Bé, jo no puc contestar a això encara, però el que sí sé, és que s'hauria d'invertir més en educació, en I+D, i sobretot, que el ministeri d'educació estigui controlat per personal docent, per algú que de veritat sàpiga del tema, doncs, no t'arriscaries al fet que un dentista el operi a cor obert, ja que per molt que sàpiga de dents, aques no és el seu camp, i tampoc podem arriscar-nos a que, per coses de la Verge o del destí, sí que ho sigui.

Reprenent el tema dels sistemes educatius, en arribar a casa em vaig informar sobre altres sistemes educatius, i em va cridar molt l'atenció el sistema utilitzat en Japó.
Al meu entendre, aquest sistema agafa el millor dels dos sistemes anteriors, ja que, per la part de Corea, també hi ha molta competitivitat entre alumnes, s'estudien moltes hores... i per la part finlandesa, realitzen activitats culturals i artístiques múltiples, focalitzant també habilitats per resoldre problemes amb judici crític.

Realmente, el que més m'ha cridat l'atenció és que, a més d'assistir a classes, els alumnes han de realitzar tasques de servei dins de l'escola i a la ciutat. Això els inculca una gran valoració de la feina des de petits i un sentit de comunitat.

A continuació posem un enllaç amb el rànquing dels millors sistemes educatius del món, aplicant l'informe PISA (Programme for International Student Assessment), que és un estudi dut a terme per l'OCDE a nivell mundial, que mesura el rendiment acadèmic dels alumnes en matemàtique, ciència i lectura. El seu objectiu és proporcionar dades comparables que possibiliten als països millorar les seves polítiques d'educació i els seus resultats; Ranking sistemas educativos

Això m'ha recordat al capítol dels Simpson, quan al col.legi es fa un examen estatal, i a l'escola de Springfield, els mestres xiven les respostes als alumnes, ja que a major nota treguin, més recursos tindran, i tenint en compte l'estat dels col.legis públics als EUA......

''Saber per viure'', amb aquest text ens anem a casa, i per la nostra part, ens acomiadem ja. Us deixem amb un petit vídeo, però interessant, del sistema educatiu de Japó;

Dimarts 26 de Septembre.

Tercera setmana d'aquesta gran aventura.

Per començar la classe, una companya volgué llegir un escrit seu, parlant d'un professor que ha escrit llibres sobre l'escola.
Això m'ha fet pensar en quina mena de mestra vull ser, doncs escoltant les paraules de la companya me possat a pensar, i tinc clar que vull ser aquell tipus de mestres dels que te'n recordes sempre, dels que t'entenen, dels que t'intenten treure el millor de tu.
Just en aquest moment he recordat que, gràcies a una mestra meua del col.legi, em van apuntar a música, i fins a dia d'avui, al costat de l'ensenyament, la flauta és una de les meues passions.

Va ser una bona manera de conèixer a una nova companya de clase, i encara més si és possible, a mi mateixa.

Per continuar, Carles, el professor, ens va col·locar per tal de comparar opinions de dos llibres:

La meitat de la classe havia llegit "Las funciones sociales de la escuela" de Ángel Pérez que explica en que consisteix cadascuna però sense criticar-la.
Aquest llibre sosté que l'educaciò, en un sentit ampli, compleix una ineludible funció de socialització. 
També sosté que l'escola contribueix decisivament a la interiorització de le idees, valors, i normes de la comunitat i en recerca de l'equilibri de la convivència en les societats.


L'altra meitat de la classe havia llegit el llibre de Reimer, anomenat  ''¿Qué hacen las escuelas?" que critica l'escola i desenvolupa les seues funcions des de l'Antiguetat fins avui.

A mi em va tocar llegir el de Reimer i una frase que em va impactar va ser "Los niños y los ancianos resultan un problema para una sociedad que no sabe qué hacer con ellos", doncs, encara que no hi estic d'acord, ja que per a mi no són un problema, sino al revés, son persones que per la seua experiència (els ancians) o per la seua energia (els xiquets) ens transmiten i ens ensenyen coses noves i positives, encara que, tristement esta frase és certa de vegades.

''Al final de les nostres vides no importaran els nostres anys, doncs tornarem a la mateixa experiència de ser com xiquets: necessitats d'altres perquè ens ajuden a caminar, a entendre, a menjar, parlar...'' ''Los niños y los ancianos''

Acabada aquesta activitat vam continuar amb el temari, pues ens va explicar "Què diuen que fa l'escola?", i com a conclussió vam trovar tres funcions: La de l'escola tradicional era transmetre la cultura d'altres generacions i la de l'escola nova es ser una ferramenta per al desenvolupament de l'individu i per a la transformació de la cultura, es a dir, fer una societat més justa.

Respecte d'això, he de dir que no sempre lo innovador o ''no tradicional'' és sempre millor, encara que pel que fa a valors i tolerància, sí, ja que cal fer de l'escola un lloc on gaudir i ser un meteix i a saber viure.

Eren les 13:30, la clase continuaría el dijous de bon matí.


Dijous 28 de Septembre.

Avui una companya ha volgut començar la clase amb un escrit seu en el que deia principalment com seria ella de professora, es a dir, com tractaria als seus alumnes i al acabar de llegir-la, m'ha deixat ben clar que els seus alumnes per a ella serien com els seus fills, cosa que m'ha agradat molt.

Després hem continuat amb les diapositives del dia anterior, avui tocava saber qué fa realment l'escola i en resum el que fa es reproduir la societat i la cultura del nostre país i ensenyarla als alumnes(reproducció social i cultural), i és que l'escola és més important del que la gent creu. 

Cuantísimas vegades he sentit ''Vius millor que un mestre'', ''traballes menys que un mestre'', i fins i tot ''No feu res, hauríeu de cobrar menys''.
O una de dues, o és gent inculta, poc educada, hipòcrita, o fins i tot, gelosa, o totes...
L'escola fa la gent, fa a la societat, és un espai d'interaccions, de relacions amb companys, que van més enllà de les portes del col.legi. L'escola ensenya als xiquets a socialitzar, a viure el dia a dia, amb els seues camins de roses, amb les seues pedres...
De veritat que de vegades s'escolten unes barbaritats. Qué seriem sense mestres!
La vida no sería lo mismo sin maestros

De seguida hem vist els mecanismes de socialització que té, com per exemple, ordenació de l'espai i temps (horari,timbre...), formes de valoració de la tasca (sistemes d'evaluació), selección i organització dels continguts...I les contradiccions dins d'aquesta en el procés de socialització, com per exemple que l'escola és un espai viu de interaccions.

Com a conclusió, traguem que las funcions educatives que té l'escola són 2: funció compensadora i provocar i facilitar la reconstrucció de coneixements.


Per acabar la classe, Carles ens ha col·locat per grups per tal que escrivim com estaba el sistema educatiu en l'època dels nostres pares i com està ara, es a dir, infantil, primària, secundària...

Indagant al assumpte, resulta que quan estudiaven els meus pares, le llei que havia era la LGE (Llei General d'Educaciò, 1970-1985), on l'educació era obligatòria fins als 14 anys (16 anys en LOGSE, LOE, LOMCE), i està dividida en:

-PREESCOLAR: Dels dos als cinc anys.

-EGB: Educació General Bàsica: 8 cursos = els 6 primers cursos pertanyen a la primària i primer i segon de l'ESO.

-BUP: Batxillerat Unificat Polivalent: 3 cursos = tercer i quart de l'ESO i primer de batxillerat.

-COU: 1 curs: segon de batxillerat.

-FP: Formació professional.

A aquesta li va precedir la LOECE (1980), la primera llei educativa en democràcia, però el 23-F (Cop d'Estat) i el PSOE, van fer que no es dugués a terme, i va ser elaborada per la UCD.

Arriba la LODE (1985) i s'incorporen els concerts, és a dir, els col.legis concertats. Elaborada pel PSOE.

1990, El PSOE elabora i possa en pràctica la LOGSE, on apareix la primària i l'educació obligatòria fins als 16 anys (ESO).

A aquesta li anava a seguir, en 2002, la LOCE (PP), però no va tirar endabant i en 2006 va arribar la LOE i amb ella la polémica d'educació per a la ciutadania.

I, l'últim per al final, ¿No?, no, no és el cas. Agafin fort que vénen corbes. Arriba la LOMCE (PP), en 2013, la més sectària, discriminatòria i retrògrada. Es torna a dar plena validesa a l'assignatura de religió, retalla beques universitàries, tornen les rebàlidas... Per a una llei que aconsegueixen posar en vigor, i no troben pijor manera de estrenar-se...
Leyes educativas españolas

Una pregunta que em ve a la ment: ¿No seria millor tenir una assignatura d'història de les religions, en comptes de centrar-nos només en una? Hi ha tantes, tenen tant en comú, i hi ha tants problemes socials per desconeixement d'elles ... no sé, jo només proposo.


Una curiositat que em va contar el meu pare és que a la seua época, allà pel 69, el francès era una llengua obligatòria. De fet, em vaig sorprendre de lo bé que parlava aquest idioma, no conocia aquesta faceta d'ell, la veritat.

En quant a la meua opinió, crec que la foto de les ovelles parla per si sola. Moltes lleis d'educació fetas per a màquines, no per a xiquets.
Per el dimarts que ve, hem de portar imprimit el llibre Freire Pedagogía del Oprimido Cap 2 per llegir i comentar en classe, vorem si és interessant!

Ens acomiadem amb aquest video de les diferents reformes educatives que han hagut a Espanya. Tantes, i tan poques bones, o cap... Fins la setmana que ve!