Dimarts 26 de Septembre.
Tercera setmana d'aquesta gran aventura.
Això m'ha fet pensar en quina mena de mestra vull ser, doncs escoltant les paraules de la companya me possat a pensar, i tinc clar que vull ser aquell tipus de mestres dels que te'n recordes sempre, dels que t'entenen, dels que t'intenten treure el millor de tu.
Just en aquest moment he recordat que, gràcies a una mestra meua del col.legi, em van apuntar a música, i fins a dia d'avui, al costat de l'ensenyament, la flauta és una de les meues passions.
Per continuar, Carles, el professor, ens va col·locar per tal de comparar opinions de dos llibres:
La meitat de la classe havia llegit "Las funciones sociales de la escuela" de Ángel Pérez que explica en que consisteix cadascuna però sense criticar-la.
Aquest llibre sosté que l'educaciò, en un sentit ampli, compleix una ineludible funció de socialització.
També sosté que l'escola contribueix decisivament a la interiorització de le idees, valors, i normes de la comunitat i en recerca de l'equilibri de la convivència en les societats.
L'altra meitat de la classe havia llegit el llibre de Reimer, anomenat ''¿Qué hacen las escuelas?" que critica l'escola i desenvolupa les seues funcions des de l'Antiguetat fins avui.
A mi em va tocar llegir el de Reimer i una frase que em va impactar va ser "Los niños y los ancianos resultan un problema para una sociedad que no sabe qué hacer con ellos", doncs, encara que no hi estic d'acord, ja que per a mi no són un problema, sino al revés, son persones que per la seua experiència (els ancians) o per la seua energia (els xiquets) ens transmiten i ens ensenyen coses noves i positives, encara que, tristement esta frase és certa de vegades.
''Al final de les nostres vides no importaran els nostres anys, doncs tornarem a la mateixa experiència de ser com xiquets: necessitats d'altres perquè ens ajuden a caminar, a entendre, a menjar, parlar...'' ''Los niños y los ancianos''
Acabada aquesta activitat vam continuar amb el temari, pues ens va explicar "Què diuen que fa l'escola?", i com a conclussió vam trovar tres funcions: La de l'escola tradicional era transmetre la cultura d'altres generacions i la de l'escola nova es ser una ferramenta per al desenvolupament de l'individu i per a la transformació de la cultura, es a dir, fer una societat més justa.
Respecte d'això, he de dir que no sempre lo innovador o ''no tradicional'' és sempre millor, encara que pel que fa a valors i tolerància, sí, ja que cal fer de l'escola un lloc on gaudir i ser un meteix i a saber viure.
Eren les 13:30, la clase continuaría el dijous de bon matí.
Dijous 28 de Septembre.
Avui una companya ha volgut començar la clase amb un escrit seu en el que deia principalment com seria ella de professora, es a dir, com tractaria als seus alumnes i al acabar de llegir-la, m'ha deixat ben clar que els seus alumnes per a ella serien com els seus fills, cosa que m'ha agradat molt.
Després hem continuat amb les diapositives del dia anterior, avui tocava saber qué fa realment l'escola i en resum el que fa es reproduir la societat i la cultura del nostre país i ensenyarla als alumnes(reproducció social i cultural), i és que l'escola és més important del que la gent creu.
Cuantísimas vegades he sentit ''Vius millor que un mestre'', ''traballes menys que un mestre'', i fins i tot ''No feu res, hauríeu de cobrar menys''.
O una de dues, o és gent inculta, poc educada, hipòcrita, o fins i tot, gelosa, o totes...
L'escola fa la gent, fa a la societat, és un espai d'interaccions, de relacions amb companys, que van més enllà de les portes del col.legi. L'escola ensenya als xiquets a socialitzar, a viure el dia a dia, amb els seues camins de roses, amb les seues pedres...
De veritat que de vegades s'escolten unes barbaritats. Qué seriem sense mestres!
La vida no sería lo mismo sin maestros
De seguida hem vist els mecanismes de socialització que té, com per exemple, ordenació de l'espai i temps (horari,timbre...), formes de valoració de la tasca (sistemes d'evaluació), selección i organització dels continguts...I les contradiccions dins d'aquesta en el procés de socialització, com per exemple que l'escola és un espai viu de interaccions.
Com a conclusió, traguem que las funcions educatives que té l'escola són 2: funció compensadora i provocar i facilitar la reconstrucció de coneixements.
Per acabar la classe, Carles ens ha col·locat per grups per tal que escrivim com estaba el sistema educatiu en l'època dels nostres pares i com està ara, es a dir, infantil, primària, secundària...
Indagant al assumpte, resulta que quan estudiaven els meus pares, le llei que havia era la LGE (Llei General d'Educaciò, 1970-1985), on l'educació era obligatòria fins als 14 anys (16 anys en LOGSE, LOE, LOMCE), i està dividida en:
-PREESCOLAR: Dels dos als cinc anys.
-EGB: Educació General Bàsica: 8 cursos = els 6 primers cursos pertanyen a la primària i primer i segon de l'ESO.
-BUP: Batxillerat Unificat Polivalent: 3 cursos = tercer i quart de l'ESO i primer de batxillerat.
-COU: 1 curs: segon de batxillerat.
-FP: Formació professional.
A aquesta li va precedir la LOECE (1980), la primera llei educativa en democràcia, però el 23-F (Cop d'Estat) i el PSOE, van fer que no es dugués a terme, i va ser elaborada per la UCD.
Arriba la LODE (1985) i s'incorporen els concerts, és a dir, els col.legis concertats. Elaborada pel PSOE.
1990, El PSOE elabora i possa en pràctica la LOGSE, on apareix la primària i l'educació obligatòria fins als 16 anys (ESO).
A aquesta li anava a seguir, en 2002, la LOCE (PP), però no va tirar endabant i en 2006 va arribar la LOE i amb ella la polémica d'educació per a la ciutadania.
I, l'últim per al final, ¿No?, no, no és el cas. Agafin fort que vénen corbes. Arriba la LOMCE (PP), en 2013, la més sectària, discriminatòria i retrògrada. Es torna a dar plena validesa a l'assignatura de religió, retalla beques universitàries, tornen les rebàlidas... Per a una llei que aconsegueixen posar en vigor, i no troben pijor manera de estrenar-se...
Leyes educativas españolas
Una pregunta que em ve a la ment: ¿No seria millor tenir una assignatura d'història de les religions, en comptes de centrar-nos només en una? Hi ha tantes, tenen tant en comú, i hi ha tants problemes socials per desconeixement d'elles ... no sé, jo només proposo.Una curiositat que em va contar el meu pare és que a la seua época, allà pel 69, el francès era una llengua obligatòria. De fet, em vaig sorprendre de lo bé que parlava aquest idioma, no conocia aquesta faceta d'ell, la veritat.
En quant a la meua opinió, crec que la foto de les ovelles parla per si sola. Moltes lleis d'educació fetas per a màquines, no per a xiquets.
Per el dimarts que ve, hem de portar imprimit el llibre Freire Pedagogía del Oprimido Cap 2 per llegir i comentar en classe, vorem si és interessant!
Ens acomiadem amb aquest video de les diferents reformes educatives que han hagut a Espanya. Tantes, i tan poques bones, o cap... Fins la setmana que ve!
