De dimarts 3 fins dijous 5
''A la tercera va la vençuda''. Mira per on, no, no és el cas.
Quarta setmana de viatge, ''¿Alguna cosa a dir? ¿Una mica de la vida?'', amb aquestes preguntes iniciava el professor la classe, deixant-nos, irònicament, sense paraules.
En veure'ns callats, va tornar a insistir, i ens va fer les mateixes preguntes, esperant resposta d'algú.
Per fi algú va contestar, ni tan sols em recorde de qui era ni què va dir, crec que alguna cosa relacionada amb la seua vida, potser com havia arribat fins aquí, què cafè pren als matins, ¿Un americà?, ni tan sols sé què és, ho vaig escoltar aquest matí mentre prenia un cola-cao al bar de sempre.
¡El que són les preguntes inesperades!, em vaig quedar sense paraules, tan ''sorprès'' que no vaig poder prestar atenció a allò que per fi tenia resposta.
Un cop fora dels núvols, vaig poder sentir que la companya que parlava era Sara, monitora del centre juvenil ''Els salesians''. Res d'un cafè, un americà, o un americà amb cafè, un cafè americà o un americà amb cafè americà...
Torne a baixar dels núvols, i el primer que sento és LOGSE, i vaig pensar ''¡Ui mira! Jo vaig estudiar amb aquesta llei'', que bons records em van venir en un instant sobre la meua etapa de primària, ESO... però bé, al que anàvem, el professor ens va explicar els diferents tipus de llei en educació que havien hagut al llarg del temps.
Just a la classe anterior ens vam ajuntar en grups per buscar informació sobre aquestes lleis, quedant reflectides en l'entrada anterior.
Just a la classe anterior ens vam ajuntar en grups per buscar informació sobre aquestes lleis, quedant reflectides en l'entrada anterior.
Un cop explicat això, va començar la projecció de dos documentals, molt interessants, sobre el Sistema educatiu a Finlàndia, en primer lloc, i al següent dia, el del sistema educactiu de Corea del Sud.
.
Dos sistemes educatius amb resultats excel.lents. Pense que es tracta d'una qüestió cultural pel que fa a la disciplina de control autoritari i una disciplina flexible oberta.
Cadascuna funciona en el seu context, tot i que hi ha una dada que esmenta que hi ha un nombre de suïcidis a Corea alarmant que convida a la reflexió, perquè, sabent de l'existència d'un sistema educatiu tan flexiu i eficient com és el de Finlàndia, quina necessitat hi ha de fer de l'educació una cosa tan exigent com a Corea del Sud? Sempre he pensat que Orienti estava fet d'una matèria grisa de la qual Occident no té.
El professor ens va preguntar que quin seria el currículum de primària perfecte, qué continguts o qué creiem que s'hauria de impartir.
Bé, jo no puc contestar a això encara, però el que sí sé, és que s'hauria d'invertir més en educació, en I+D, i sobretot, que el ministeri d'educació estigui controlat per personal docent, per algú que de veritat sàpiga del tema, doncs, no t'arriscaries al fet que un dentista el operi a cor obert, ja que per molt que sàpiga de dents, aques no és el seu camp, i tampoc podem arriscar-nos a que, per coses de la Verge o del destí, sí que ho sigui.
Reprenent el tema dels sistemes educatius, en arribar a casa em vaig informar sobre altres sistemes educatius, i em va cridar molt l'atenció el sistema utilitzat en Japó.
Al meu entendre, aquest sistema agafa el millor dels dos sistemes anteriors, ja que, per la part de Corea, també hi ha molta competitivitat entre alumnes, s'estudien moltes hores... i per la part finlandesa, realitzen activitats culturals i artístiques múltiples, focalitzant també habilitats per resoldre problemes amb judici crític.
Realmente, el que més m'ha cridat l'atenció és que, a més d'assistir a classes, els alumnes han de realitzar tasques de servei dins de l'escola i a la ciutat. Això els inculca una gran valoració de la feina des de petits i un sentit de comunitat.
A continuació posem un enllaç amb el rànquing dels millors sistemes educatius del món, aplicant l'informe PISA (Programme for International Student Assessment), que és un estudi dut a terme per l'OCDE a nivell mundial, que mesura el rendiment acadèmic dels alumnes en matemàtique, ciència i lectura. El seu objectiu és proporcionar dades comparables que possibiliten als països millorar les seves polítiques d'educació i els seus resultats; Ranking sistemas educativos
Això m'ha recordat al capítol dels Simpson, quan al col.legi es fa un examen estatal, i a l'escola de Springfield, els mestres xiven les respostes als alumnes, ja que a major nota treguin, més recursos tindran, i tenint en compte l'estat dels col.legis públics als EUA......
''Saber per viure'', amb aquest text ens anem a casa, i per la nostra part, ens acomiadem ja. Us deixem amb un petit vídeo, però interessant, del sistema educatiu de Japó;
.
Dos sistemes educatius amb resultats excel.lents. Pense que es tracta d'una qüestió cultural pel que fa a la disciplina de control autoritari i una disciplina flexible oberta.
Cadascuna funciona en el seu context, tot i que hi ha una dada que esmenta que hi ha un nombre de suïcidis a Corea alarmant que convida a la reflexió, perquè, sabent de l'existència d'un sistema educatiu tan flexiu i eficient com és el de Finlàndia, quina necessitat hi ha de fer de l'educació una cosa tan exigent com a Corea del Sud? Sempre he pensat que Orienti estava fet d'una matèria grisa de la qual Occident no té.
El professor ens va preguntar que quin seria el currículum de primària perfecte, qué continguts o qué creiem que s'hauria de impartir.
Bé, jo no puc contestar a això encara, però el que sí sé, és que s'hauria d'invertir més en educació, en I+D, i sobretot, que el ministeri d'educació estigui controlat per personal docent, per algú que de veritat sàpiga del tema, doncs, no t'arriscaries al fet que un dentista el operi a cor obert, ja que per molt que sàpiga de dents, aques no és el seu camp, i tampoc podem arriscar-nos a que, per coses de la Verge o del destí, sí que ho sigui.
Reprenent el tema dels sistemes educatius, en arribar a casa em vaig informar sobre altres sistemes educatius, i em va cridar molt l'atenció el sistema utilitzat en Japó.
Al meu entendre, aquest sistema agafa el millor dels dos sistemes anteriors, ja que, per la part de Corea, també hi ha molta competitivitat entre alumnes, s'estudien moltes hores... i per la part finlandesa, realitzen activitats culturals i artístiques múltiples, focalitzant també habilitats per resoldre problemes amb judici crític.
Realmente, el que més m'ha cridat l'atenció és que, a més d'assistir a classes, els alumnes han de realitzar tasques de servei dins de l'escola i a la ciutat. Això els inculca una gran valoració de la feina des de petits i un sentit de comunitat.
A continuació posem un enllaç amb el rànquing dels millors sistemes educatius del món, aplicant l'informe PISA (Programme for International Student Assessment), que és un estudi dut a terme per l'OCDE a nivell mundial, que mesura el rendiment acadèmic dels alumnes en matemàtique, ciència i lectura. El seu objectiu és proporcionar dades comparables que possibiliten als països millorar les seves polítiques d'educació i els seus resultats; Ranking sistemas educativos
Això m'ha recordat al capítol dels Simpson, quan al col.legi es fa un examen estatal, i a l'escola de Springfield, els mestres xiven les respostes als alumnes, ja que a major nota treguin, més recursos tindran, i tenint en compte l'estat dels col.legis públics als EUA......
''Saber per viure'', amb aquest text ens anem a casa, i per la nostra part, ens acomiadem ja. Us deixem amb un petit vídeo, però interessant, del sistema educatiu de Japó;
