Per començar la classe, un company ens ha contat que buscant informació per añadir al blog, ha trobat un video sobre l'enssenyament tradicional, que tractava sobre una crítica a l'educació actual.
I.. ¿ Com seria l'educació del futur?
Seguint amb el vídeo del ensenyament tradicional, veiem que parla sobre que els xiquets i xiquetes són robots, és a dir, que no treballen amb creativitat ni individualitat. Prince Ea diu que en aquest món, no necessitem robots, necessitem persones que pensen de forma creativa, innovadora i independentment. A més parla sobre que a tots els xiquets i xiquetes els ensenyen la mateixa cosa i de la mateixa manera, quan en realitat tots els xiquets i xiquetes tenen diferents capacitats, somnis... Per a ell, els professors tenen una professió molt important, i en canvi, estan mal pagats, per això no li estranya que els estudiants no rebin el just.
Hi ha una frase que m´ha cridat l'atenció que és: " jo no crec en les escoles, crec en les persones". Aquesta frase m´ha agradat, perquè són les persones qui poden conseguir cambiar això. Tambè fa una comparació amb Finlandia i altres països, on tenen menys hores, no tenen deures, i els enseyen a col·laborar, no a competir.
A continuació, ens vam posar en grups i vam pensar quines coses té que aprendre un xiquet o xiqueta durant l'etapa obligatoria. El que hem tret d'acord amb tots els grups és:
- Aprendre a llegir i escriure- Aprendre a sumar, restar, multiplicar i dividir
- Aprendre a treballar en grup
- Respectar als companys i als mestres
- Coneixement del exterior amb activitats pràctiques
- Aprendre idiomes
Aquestes són les coses que hem tret en conclusió.
Sempre que parlem dels continguts, o de com es dauria ensenyar a l'escola, em recorde del text dels cangurs del segon dia de classe.
Navegant per la xarxa, he trobat un article on esmenta 4 coses que els professors aprenem dels alumnse, dons els adults també aprenem dels més petits: Aprenent dels xiquets
L'altre dia em va comentar un dels companys del blog, i em va comentar que també va esmentar aquest text en una entrada. Els seguidors d'aquest blog saben de què parle. Tambè en grups, vam parlar sobre el text de Nieves Blanco: "Saber para vivir", que tractava principalment de l'escola com a transmissió cultural. Altres aspectes que tractava eren la diferència entre coneixement i saber. El coneixement és allò que adquirim amb esforç, i el saber és allò que adquirim sense esforç i consciència i està lligat a l'experiència. Parla tambè que educar és preparar per a la llibertat, es a dir, que els docents formen a l'estudiant perquè ells poden eligir que camí elegir. Hi ha una discriminació dels sabers de les dones i moltes escoles demanen als estudiants fer treballs per incorporar els sabers femenins als continguts escolars.
La frase que m´ha cridat l'atenció és: "S'és mestre o mestra quan es té un gran domini del saber que s'ha d'ensenyar i es sap com enseyar-lo. M'ha cridat l'atenció peqruè estic d'acord amb aquesta frase, ja que si no saps com ensenyar els continguts, els estudiants no van a aprendre. No es pot ensenyar allò en el que no es creu.
El text tambè parla sobre que busquen una resposta per fer que els xiquets i xiquetes vulguin anar a l'escola, però aquesta resposta no s'ha trobat, perquè no n'hi ha, sinó que la clau és l'amor als xiquets i xiquetes, es a dir, al que fan.
Per acabar, el professor Carles ens ha fet una breu explicació sobre el treball en grup que tenim que fer ( nombre de persones per grup, nivell dels xiquets a qui hem de fer les sessions...).
Res més, ens acomieadem per avui!
