jueves, 21 de septiembre de 2017

Dijous 21/09/2027



Començem la classe, i com va dir el professor l'altre dia, una companya, va contar-nos una cosa. Va llegir un article sobre recursos per a fer front al bullying. Ens va explicar que el bullying era un comportament agresiu durant un periode de temps. La idea d'aquest text era que l'educació viu en una situació de violència.

''Agresor podemos ser cualquiera de nosotros y, a veces, sin darnos cuenta'', ''No solo hay agresores activos. También están los pasivos, los que se ríen, y los indiferentes, los que se callan''. Aquestes són paraules textuals d'una de les educadores de l'ONG Moviment contra la Intolerància.
I jo em pregunte, ¿Quants de nosaltres hem callat davant d'algún tipus d'agresió, ja siga física, o verbal?
Encara m'en recorde de la meua època d'institut, quan hi havia una baralla, i es formava una rotllana gegant d'adolescents per no perdre ni un sol cop de puny.
Uns cridaven ''bulla, bulla'', altres ''que s'enganxen que s'enganxen'', altres simplement miraven, i altres, com yo, miràvem de lluny aquell rotlle sorollós, com si d'un galliner es tractara.

Estic segura que el meu ''jo'' d'avui en dia, si tinguera l'oportunitat de viatjar al passat, no només en aquest cas, sinó en altres en els que he estat, canviaria aquesta actitud, i intentaria fer cosas útils de veritat en aquestes situacions, potser com una mena de súper heroïna contra el bullying: Save the children
Imagen relacionada

Això m'ha recordat a una sèrie de dibuixos que veia petita, ''La banda del patio''. Eren un grup d'amics de moltes diversitats que es respectaven els uns als altres, i anaven posant pau al pati, a part de fer les seues entremaliadures, és clar. 

La veritat que és una sèrie que recomane, i que si algún dia tinc fills i/o filles, la posaré, ja que està carregada de valors sobre l'amistat, amb aquell toc de bogeria que tots i totes els nens i les nenes tenen, o em tingut.
Infància, que bonic record... però bé, seguim amb la classe.




A continuació, vam començar a dir frases destacades sobre el llibre de Frankenstein Educador, i he de dir que les que més em van arribar van ser aquestes:

-''Hay quien confunde la educación con la omnipotencia, no soportan que el otro se les escape de las manos y quieren controlar por completo su fabricación''.

-''Para que la gente merezca nuestra confianza, hay que empezar a dársela''.

-''Fabricar un hombre y abandonarlo, es correr, efectivamente, el riesgo de hacer de él un monstruo''.



''¿Porser que el nostre sistema educatiu també pretenga ser una fàbrica de sabers, premiant als més intel.ligents segons els seus barems?
Totalment d'acord, doncs el sistema educatiu espanyol no premia la creativitat, ni res que surti ''de lo normal o curricular''.
Tinc que dir que, sempre que parle o pense del sistema educatiu, em ve a la ment un projecte que es fa molt a les escoles nord-americanes, que és l'experiment del paracaigudes. Això consisteix en que els mestres donen un ou a cada alumne, i ells li han de fabricar una covertura per a, quan tiren l'ou d'un segon pis, aquest no es trenque.
Amb aquest experimet es posen en funcionament les lleis de la força, gravetat i altres continguts...
Sempre que vaig veure això per la tele, sempre vaig tenir ganes de fer-ho... però és millor veure aquests experiments en fotos de llibres de text... d'això si que m'en recorde''.

Després de l'allau de frases per tots els companys, vam treure com a conclusió que, l'ésser humà té la capacitat d'aprenentage i la necessitat de ser educat, i és el que ens diferencia dels animals, doncs els homes han de triar els valors i el seu estil de vida.
La idea d'aquest llibre és que un mestre no ensenya, sinó crea les condicions perquè el xiquet o xiqueta aprenga.



Segons Kant:

''El hombre no puede hacerse hombre más que por la educación, no es más que lo que hace de él. Y observamos que no puede recibir esa educación más que por otros hombres, que a su vez la hayan recibido también''.

Aquest tipus de coses són les que em fan menjar-me el cap. Doncs, Qui va educar al primer hombe? I qui al qui va a educar al primer home? He de confessar que de vegades m'agradaria saber una mica més d'història, encara que dubte que aquestes coses se sàpiguen amb certeza, i que el d'Adam i Eva siga cert, pero aquest és altre tema...




De cop i volta, va sorgir el tema del bloc, i com els alumnes, incloent-me, tenien preguntes sobre el treball del bloc, el professor va explicar com ho anava a puntuar i ens va ensenyar com es pujaven imatges, videos i etiquetes al blog. 
Presentació, ortografia, els continguts de classe i extres que continga el bloc seràn els punts a qualificar (Ja sabem, a posar-nos les piles, i a fer el millor treball que puguem fer).



Finalment, vam tractar la pregunta: Quina finalitat té el sistema eduactiu reglat? La resposta és la següent:

Després de les diverses opinions, van traure la conclusió de que la finalitat és formar als xiquets. Algunes companyes van dir que a banda d'això, els xiquets i les xiquetes aprenen estils de vida.

En la meua opinió, que hi hagi un sistema educatiu reglat es perquè els xiquets en cada nivell aprenen coses noves. Des de ensenyar-los a llegir, escriure, parlar... fins formar-los per assumir els seus drets i proporcionar-los una maduresa humana per desempeñar les seues funcions socials amb responsabilitat i competència. 




Per a casa, el professor ens va demanar que llegirem el text de Reimer i que el treballariem la següent classe, i per la nostra part, ens acomiadem fins la setmana que ve, ¡espere que amb moltes coses més per contar!

                                          




martes, 19 de septiembre de 2017

Dimarts 19/09/2017

Comença un nou dia. El professor va començar la classe dient si algú tenia alguna cosa que contar, i com ningú tenia res, ell va llegir un text per reflexionar. 

''És un regal anar a treballar'', així es deia l'article que ens va llegir Carles.
''Conèixer emociona, i aquesta emoció reclama més coneixement'', diu el text.
La veritat és que estic molt d'acord amb el que planteja l'article, doncs també pense que conèixer gent d'altres països, amb altres costums, altres idiomes, i compartir vivències, alegrias, i inclòs angoixes, és un regal, doncs t'enriqueix com a persona. 

A mi, per exemple, m'agrada tafanejar per costums d'altres països; les marques que es venen en ells, les seues monedes rares, si es donen dos petons en saludar, tres...

''Tots els dies cada un té que vindre amb una cosa per a contar'':

Bé, potser la meua boca es va fer presa de la timidesa, de manera que no vaig poder articular cap paraula, i així va ser, no vaig dir res quan sí tenia alguna cosa per contar, i per això vaig a aprofitar aquest bloc pero explicar-ho:

''Eren les 7:40 de la matinada, les 7:50 al món real, sortia per anar a classe, i com sempre, arribava tard. El típic camí de cada dia, les dreceres més ràpids, saltar-me tots aquells semàfors que la gent es salten per regla general, fins que he arribat a una cruïlla, vaig parar, el semàfor estava vermell per als vianants, no passava cap cotxe, ni semblava que anara a passar ningú. La gent pasava, i jo seguia allà, parada, quan a penes quedaven 5 minuts per començar les classes, doncs hi havia una mare amb el seu fill, d'uns 6 anys, esperant que el semàfor es tornara verd. L'ética em va deixar ahí parada, perquè, quin exemple li estaria donant a aquest nen, si passara amb el semàfor en vermell?
Estic estudiant per ser mestra, i esa tasca ja va començar des que vaig decidir ser-ho.
Com sempre, vaig arribar tard.''



Això m'ha fet pensar en la importància que tindria una assignatura d'educació viària, tant a primària com a secundària, ¿no creuen?

Investigant una mica sobre el tema, he descobert que el congrés de diputats va aprovar el maig passat la introducció d'educació viària com a assignatura obligatòria, però com diuen, ''las cosas de palacio, van despacio'', ¿no? ja ho crec... 


Vaig comentar aquesta idea al pati amb els meus companys, i un d'ells em va explicar que, quan era petit, en el seu col.legi, un vegada al any, feien ''El dia de la roda'', un dia on cada nen i nena portava el seu transport (bici, patí, patins...), i feien un circuit, aprenent totes les senyals de tràfic, i si alguna era infringida, els multaven amb minuts sense circular.
La veritat que sembla una activitat molt divertida, com per només fer-la una vegada a l'any.

Indagant per la xarxa, he descobert que això es fa en més llocs, i articles que donen suport a la meua opinió de que una assignatura d'educació viària seria molt bona, apropiada i influent per als xiquets; Policia Local d'Alcudia, Educació viàriaPer què ensenyar educació viària?


Continuant amb la classe, el professor va posar un power point sobre diferents mestres i escoles i sobre maneres de ser un bon mestre, classsificant-les en 3 perspectives:


- La perspectiva tècnica:
Aquesta perspectiva manté que ser un/una bon mestre/a és dominar ferramentas per aplicar el currículum estableit, sin poder questionar-ho. i si el alumne no aprén, és perquè el  mestre no ha utilitzat la metolodologia adecuada. 
He de dir que esta perspectiva no m'agrada gens, no afavoreix la creativitat de l'alumnat.



La perspectiva pràctica:
Planificació oberta, i desapareix la objectivitat, al contrari que la perspectiva anterior. L'aula com espai de vida, a l'aula s'hi viu.
El currículum es considera experiència i espai d'interrogació i qüestionament de l'experiència.
Aquesta perspectiva m'agrada més, hi ha que treballar para i per l'alumnat de la millor manera, treure tot el suc.



- La perspectiva crítica:
Hi ha que ser un professional compromés amb la transformació d'aquesta societat per a fer-la més justa, amb una metodologia cargada de valors. 
En aquesta perspectiva es necessari un debat sobre els valors que estan presents a les pràctiques escolars. 
Cal desvetllar el currículum ocult;
Conjunt d'idees, prejuicis, experiències... que sense adonar-nos compte, estem transmetent als nens, com per exemple, el sexisme en l'escola, quan el professor d'educació física posa a jugar a futbol als nens, i a saltar a la corda a les nenes.
Encara m'en recorde d'aquella cançó, que sense cap mal, la mestra en ensenyava:
''Oh la la, la mestressa la mestressa, oh la la, la mestressa s'en va al mercat'', horrible.

Vam entrar en debat. ¿Què és un bon mestre? Cada alumne va anar dient coses sobre ser un bon mestre. La veritat que tots pensàvem similar, i amb totes les opinions, vaig fer aquesa frase: ''Cal tindre vocació per encomanar la passió per educar, treballant per l'interés dels alumnes, afavorint la seua creativitat i moral''.

En el següent article de ''El blog de psicologia: el psicoasesor'', podem observar 12 tipus de mestres diferents que podriem encasellar en els tres tipus de perspectives anteriors: Tipus de mestres

Hem volgut aprofitar l'oportunitat i ja que estàvem parlant de tipus d'escoles i mestres,  hem seleccionat un vídeo molt graciós que recopila els tipus d'alumnes que hi ha a les escoles;




Finalment, van dir frases sobre el text de ''Frankenstein educador''. Una de les frases que a mi hem va cridar la atenció va ser; ''Hemos hecho un niño y queremos hacer de él un hombre libre. Pero si se le hace, no será libre, y si es libre, escapará a la voluntad y veleidades de fabricación de su educador''.
He triat aquesta frase perquè estic d'acord amb ella, doncs si tú crees un xiquet, no serà lliure perquè l'imposes unes normes i vols que siga com tu el crees. I si el xiquet és lliure, escaparà de les normes del seu fabricador.

Per a casa, el professor ens ha dit que pensem sobre la finalitat del sistema educatiu, i que el pròxim dia anaven a reflexionar sobre això, i vam acabar la classe amb un video de l'efecte Pigmalió a l'escola.

La veritat que aquest es molt curiós, doncs segons sigan les expectatives del professor sobre l'alumne, poden condicionar el seu comportament i afectar a la seua evolució académica, afectant al seu nivell intel.lectual.


I amb aquesta foto ens acomiadem avui, doncs, ningú sap lo gran que port ser si tu mateix no ho saps. Com futura mestra m'encarregaré de fomentar aquesta confiança en ells, doncs necessiten que creguin i creure en ells. Això és ser un bon mestre.
Ens acomiadem per avui, el dijous més però no millor, perquè això és impossible.








jueves, 14 de septiembre de 2017

Futurs mestres

Diari setmanal didàctica general

Bloc de seguiment de les classes de didàctica general per alumnes de primer de magisteri de la Universitat de València, on portarem un diari setmanal de les activitats pràctiques i dinàmiques realitzades en les classes d'aquesta assignatura.


Dimarts 12 de Setembre:


Segon dia de classe d'aquesta nova aventura de 4 anys.
Arriba el professor, Carles, és el nostre primer dia amb ell, i ens va explicar el funcionament de l'assignatura i ens inicia en això del bloc, ''Una altra manera de fer classe'' ens va dir. I així va ser:
Seguidament, ens convido a sortir fora de l'edifici per fer un exercici dinàmic per conèixer-nos més entre tots.
Sense saber realment què anàvem a fer, vam agafar les nostres coses, i ens vam disposar a sortir de la facultat.
Una vegada fora, ens va posar a tots, inclòs ell, formant una rotllana gegant, convidant-nos a fer un pas endavant, d'un en un, dient els nostres noms, i una afició. Així, una vegada feta la ronda, tornavem a sortir d'un en un, però aquesta vegada, els altres havien de recordar el teu nom i afició.
La cosa va començar una mica fluixa, ja que tots ens moríem de vergonya, però a mesura que passava el joc, vam començar a deixar-nos anar més, i entre rialles i rialles, vam poder conèixer-nos més i passar-ho genial.
La veritat que va ser una activitat molt divertida, al mateix temps que apropiada per a deixar-nos anar entre tots una mica més. Aquesta opinió meua queda rescolzada per la Psicòloga Educacional Cecilia Banz, que també està d'acord amb que les activitats dinàmiques són motivadores per a certs aspectes de l'aprenentatge, com mostra el següent article d'ella; ''Mejorar la convivencia para un aprendizaje integral''
A continuació posem un enllaç d'altres activitats dinàmiques molt interessants: Juegos para conocerse





Això em va recordar la meua etapa per el grau d'Educació Social, ja que durant les primeres setmanes de curs, ens dedicàrem a fer múltiples activitats dinàmiques com aquesta, entre altres.
Sempre recordaré aquesta etapa, que encara que curta, va ser molt gratificant ja que els companys i professors eren excepcionals, i aquí entre en debat; ¿Influeix el grau universitari en el que estigues amb el tipus de persona que sigues? És millor persona, o té més valors un estudiant d'educació social que un de dret?
Potser sí, potser no, a fi de comptes, la finalitat dels dos està molt unida, doncs mentre un s'encarrega de defensar la innocència de les persones, els altres s'encarreguen de que aquestes persones sigan innocents. Però aquí la pregunta no està en el fi de cada un, sinó de quin fi es pot treure més profit, i lamentablement, en aquesta societat, el diner està moltes vegades sobre les persones...
Ya m'he anat del tema, doncs això, que els recordaré sempre, però les circumstàncies de la vida van fer que em desprenguera d'ells, i començar una altra aventura açí, a magisteri, i per ara, tot va genial.


Finalitza la classe, hem de llegir 4 textos dels que hem de marcar les frases que més ens arriben, i traure-li les idees, per parlar-ne al següent dia, i una redacció del que per a nosaltres és ser un bon mestre.
Comença la rutina, dit en el bon sentit, clar.



Dijous 14 de Setembre:


Comença la classe. Recordeu els 4 textos? bé, el mestre comença a preguntar-nos sobre aquelles frases que ens havien cridat l'atenció, i les idees que havíem tret en clar dels textos, compartint-les així amb tota la classe.
Aquests textos parlaven de casos de mestres amb alumnes, i por no posar-nos amb tots els textos, anem a nomenar les frases i idees, que en conjunt amb la classe, ens han semblat les més representatives.
Per exemple, el segon text, parla d'uns alumnes d'un col.legi que envien una carta a Austràlia en manera de queixa, perquè alli fan sabates amb pell de cangur, i a aquestes els terroritza aquesta idea, posant així, coneixements de llenguatge, sobre els cangurs, i una altra manera d'escriure.
Podem traure en conclusió, que hi ha altres maneres d'aprendre, no només llegint un llibre, com per exemple les activitats extraescolars, que per a molts és una manera de perdre el temps, milloren el nivell educatiu, les relacions interpersonals i augmenten la motivació de l'alumne, com podem observar en aquest article de ''El nuevo diario'': Altres formes d'aprendre

Per acabar amb aquesta part, una frase que ens va cridar l'atenció va a ser ''Conviure amb habitants de llocs diferents és un regal''. Gran veritat, doncs a Espanya, el racisme a les escoles està molt present, i així ho indica un estudi de l'Observatori estatal de Convivència Escolar (Organisme del Ministeri d'Educació), del qual es trauen conclusions tan pèssimes i alarmants com que;

Els alumnes espanyols són poc tolerants amb els estrangers, patint la major discriminació els marroquins i els gitanos (gairebé dos terços dels estudiants espanyols de secundària no veurien bé compartir tasques amb ells).


Aquest estudi sosté que la solució està en crear més projectes d'integració i tolerància, però jo crec que la solució, a part de crear projectes EFECTIUS, seria acabar amb la demagògia de la televisió, ja que al meu entendre, lamentable i tristament, aquesta és el referent de molts nens, joves, i adults.
Un cop vas creixent, t'adones compte que cal saber i conèixer per poder veure la televisió sense que et llaurin el cap.



Aquest estudi també parla que segons la seua procedència, són més acceptats o no. Col.loquem l'enllaç de l'article per als curiosos: El racismo en la escuela



Pel que fa a la segona part de la classe ''que és per a mi un bon mestre?'', ens em dividit en grups de 4 persones, compartint les nostres idees i, de les 4, triar una i llegir-la en classe, traient així, les idees de tots.

A continuació, posem la redacció d'un del grup. Aquest escrit està en castellà, ja que el seu autor és castellanoparlant.
Per la nostra part, ens despedim fins la setmana que ve!



                                      

                                              

                                                 ¿Qué es para mí un buen maestro?


Para mí, lo más fundamental para ser un buen maestro, es escuchar y entender a los alumnos. Con esto quiero decir que un maestro necesita ser empático con los alumnos, y recordar que él mismo, algún día también estuvo en su lugar, porque al final siempre se nos acaba olvidando que alguna vez fuimos niños.
Por el contrario, un mal maestro es aquel que no escucha, que llega a clase, y para él su trabajo solo es dar su asignatura, e irse, sin recordar, que la enseñanza va más allá de las aulas del colegio.
Llevo trabajando 3 años en una escuela de música, y me he dado cuenta de que cada niño, cada niña, es un mundo.
Por suerte, tengo el privilegio de impartir clases individuales, y también colectivas. Todos tienen sus problemas, que aunque a nosotros nos parezcan absurdos, son importantes para ellos, y al verlos interactuar con otros niños, puedes llegar a entender las actitudes hasta del que peor se puede portar con sus compañeros.
Por desgracia, por circustancias políticas, y ‘’particularidades de algunos’’, estos problemas no siempre se pueden detectar, y en un futuro, de manera indirecta, lo acabamos pagando todos.
En conclusión, y en mi opinión, un maestro debería de ser como esa ‘’familia’’ que tenemos en casa, para ya luego, adquirir todos esos conocimientos de la manera más fácil, respetuosa, y agradable posible, dejándose de ver el colegio como una ‘’cárcel’’ para niños, donde pueden estudiar, jugar, comer, e incluso agredirse.









De dimarts 19 fins dijous 21 Bon dia! Última setmana del primer semestre. Recordeu aquella aventura que vam iniciar a la primera entr...