Començem la classe, i com va dir el professor l'altre dia, una companya, va contar-nos una cosa. Va llegir un article sobre recursos per a fer front al bullying. Ens va explicar que el bullying era un comportament agresiu durant un periode de temps. La idea d'aquest text era que l'educació viu en una situació de violència.
''Agresor podemos ser cualquiera de nosotros y, a veces, sin darnos cuenta'', ''No solo hay agresores activos. También están los pasivos, los que se ríen, y los indiferentes, los que se callan''. Aquestes són paraules textuals d'una de les educadores de l'ONG Moviment contra la Intolerància.
I jo em pregunte, ¿Quants de nosaltres hem callat davant d'algún tipus d'agresió, ja siga física, o verbal?
Encara m'en recorde de la meua època d'institut, quan hi havia una baralla, i es formava una rotllana gegant d'adolescents per no perdre ni un sol cop de puny.
Uns cridaven ''bulla, bulla'', altres ''que s'enganxen que s'enganxen'', altres simplement miraven, i altres, com yo, miràvem de lluny aquell rotlle sorollós, com si d'un galliner es tractara.
Estic segura que el meu ''jo'' d'avui en dia, si tinguera l'oportunitat de viatjar al passat, no només en aquest cas, sinó en altres en els que he estat, canviaria aquesta actitud, i intentaria fer cosas útils de veritat en aquestes situacions, potser com una mena de súper heroïna contra el bullying: Save the children
Això m'ha recordat a una sèrie de dibuixos que veia petita, ''La banda del patio''. Eren un grup d'amics de moltes diversitats que es respectaven els uns als altres, i anaven posant pau al pati, a part de fer les seues entremaliadures, és clar.
La veritat que és una sèrie que recomane, i que si algún dia tinc fills i/o filles, la posaré, ja que està carregada de valors sobre l'amistat, amb aquell toc de bogeria que tots i totes els nens i les nenes tenen, o em tingut.
Infància, que bonic record... però bé, seguim amb la classe.
A continuació, vam començar a dir frases destacades sobre el llibre de Frankenstein Educador, i he de dir que les que més em van arribar van ser aquestes:
-''Hay quien confunde la educación con la omnipotencia, no soportan que el otro se les escape de las manos y quieren controlar por completo su fabricación''.
-''Para que la gente merezca nuestra confianza, hay que empezar a dársela''.
-''Fabricar un hombre y abandonarlo, es correr, efectivamente, el riesgo de hacer de él un monstruo''.
''¿Porser que el nostre sistema educatiu també pretenga ser una fàbrica de sabers, premiant als més intel.ligents segons els seus barems?
Totalment d'acord, doncs el sistema educatiu espanyol no premia la creativitat, ni res que surti ''de lo normal o curricular''.
Tinc que dir que, sempre que parle o pense del sistema educatiu, em ve a la ment un projecte que es fa molt a les escoles nord-americanes, que és l'experiment del paracaigudes. Això consisteix en que els mestres donen un ou a cada alumne, i ells li han de fabricar una covertura per a, quan tiren l'ou d'un segon pis, aquest no es trenque.
Amb aquest experimet es posen en funcionament les lleis de la força, gravetat i altres continguts...
Sempre que vaig veure això per la tele, sempre vaig tenir ganes de fer-ho... però és millor veure aquests experiments en fotos de llibres de text... d'això si que m'en recorde''.
Després de l'allau de frases per tots els companys, vam treure com a conclusió que, l'ésser humà té la capacitat d'aprenentage i la necessitat de ser educat, i és el que ens diferencia dels animals, doncs els homes han de triar els valors i el seu estil de vida.
La idea d'aquest llibre és que un mestre no ensenya, sinó crea les condicions perquè el xiquet o xiqueta aprenga.
Segons Kant:
''El hombre no puede hacerse hombre más que por la educación, no es más que lo que hace de él. Y observamos que no puede recibir esa educación más que por otros hombres, que a su vez la hayan recibido también''.
Aquest tipus de coses són les que em fan menjar-me el cap. Doncs, Qui va educar al primer hombe? I qui al qui va a educar al primer home? He de confessar que de vegades m'agradaria saber una mica més d'història, encara que dubte que aquestes coses se sàpiguen amb certeza, i que el d'Adam i Eva siga cert, pero aquest és altre tema...
De cop i volta, va sorgir el tema del bloc, i com els alumnes, incloent-me, tenien preguntes sobre el treball del bloc, el professor va explicar com ho anava a puntuar i ens va ensenyar com es pujaven imatges, videos i etiquetes al blog.
Presentació, ortografia, els continguts de classe i extres que continga el bloc seràn els punts a qualificar (Ja sabem, a posar-nos les piles, i a fer el millor treball que puguem fer).
Finalment, vam tractar la pregunta: Quina finalitat té el sistema eduactiu reglat? La resposta és la següent:
Després de les diverses opinions, van traure la conclusió de que la finalitat és formar als xiquets. Algunes companyes van dir que a banda d'això, els xiquets i les xiquetes aprenen estils de vida.
En la meua opinió, que hi hagi un sistema educatiu reglat es perquè els xiquets en cada nivell aprenen coses noves. Des de ensenyar-los a llegir, escriure, parlar... fins formar-los per assumir els seus drets i proporcionar-los una maduresa humana per desempeñar les seues funcions socials amb responsabilitat i competència.
Per a casa, el professor ens va demanar que llegirem el text de Reimer i que el treballariem la següent classe, i per la nostra part, ens acomiadem fins la setmana que ve, ¡espere que amb moltes coses més per contar!
