''És un regal anar a treballar'', així es deia l'article que ens va llegir Carles.''Conèixer emociona, i aquesta emoció reclama més coneixement'', diu el text.
La veritat és que estic molt d'acord amb el que planteja l'article, doncs també pense que conèixer gent d'altres països, amb altres costums, altres idiomes, i compartir vivències, alegrias, i inclòs angoixes, és un regal, doncs t'enriqueix com a persona.
A mi, per exemple, m'agrada tafanejar per costums d'altres països; les marques que es venen en ells, les seues monedes rares, si es donen dos petons en saludar, tres...
''Tots els dies cada un té que vindre amb una cosa per a contar'':
Bé, potser la meua boca es va fer presa de la timidesa, de manera que no vaig poder articular cap paraula, i així va ser, no vaig dir res quan sí tenia alguna cosa per contar, i per això vaig a aprofitar aquest bloc pero explicar-ho:
''Eren les 7:40 de la matinada, les 7:50 al món real, sortia per anar a classe, i com sempre, arribava tard. El típic camí de cada dia, les dreceres més ràpids, saltar-me tots aquells semàfors que la gent es salten per regla general, fins que he arribat a una cruïlla, vaig parar, el semàfor estava vermell per als vianants, no passava cap cotxe, ni semblava que anara a passar ningú. La gent pasava, i jo seguia allà, parada, quan a penes quedaven 5 minuts per començar les classes, doncs hi havia una mare amb el seu fill, d'uns 6 anys, esperant que el semàfor es tornara verd. L'ética em va deixar ahí parada, perquè, quin exemple li estaria donant a aquest nen, si passara amb el semàfor en vermell?
Estic estudiant per ser mestra, i esa tasca ja va començar des que vaig decidir ser-ho.
Com sempre, vaig arribar tard.''
Això m'ha fet pensar en la importància que tindria una assignatura d'educació viària, tant a primària com a secundària, ¿no creuen?
Investigant una mica sobre el tema, he descobert que el congrés de diputats va aprovar el maig passat la introducció d'educació viària com a assignatura obligatòria, però com diuen, ''las cosas de palacio, van despacio'', ¿no? ja ho crec...
Vaig comentar aquesta idea al pati amb els meus companys, i un d'ells em va explicar que, quan era petit, en el seu col.legi, un vegada al any, feien ''El dia de la roda'', un dia on cada nen i nena portava el seu transport (bici, patí, patins...), i feien un circuit, aprenent totes les senyals de tràfic, i si alguna era infringida, els multaven amb minuts sense circular.
La veritat que sembla una activitat molt divertida, com per només fer-la una vegada a l'any.
Indagant per la xarxa, he descobert que això es fa en més llocs, i articles que donen suport a la meua opinió de que una assignatura d'educació viària seria molt bona, apropiada i influent per als xiquets; Policia Local d'Alcudia, Educació viària, Per què ensenyar educació viària?
Continuant amb la classe, el professor va posar un power point sobre diferents mestres i escoles i sobre maneres de ser un bon mestre, classsificant-les en 3 perspectives:
- La perspectiva tècnica:Aquesta perspectiva manté que ser un/una bon mestre/a és dominar ferramentas per aplicar el currículum estableit, sin poder questionar-ho. i si el alumne no aprén, és perquè el mestre no ha utilitzat la metolodologia adecuada.
He de dir que esta perspectiva no m'agrada gens, no afavoreix la creativitat de l'alumnat.
- La perspectiva pràctica:Planificació oberta, i desapareix la objectivitat, al contrari que la perspectiva anterior. L'aula com espai de vida, a l'aula s'hi viu.
El currículum es considera experiència i espai d'interrogació i qüestionament de l'experiència.
Aquesta perspectiva m'agrada més, hi ha que treballar para i per l'alumnat de la millor manera, treure tot el suc.
- La perspectiva crítica:Hi ha que ser un professional compromés amb la transformació d'aquesta societat per a fer-la més justa, amb una metodologia cargada de valors.
En aquesta perspectiva es necessari un debat sobre els valors que estan presents a les pràctiques escolars.
Cal desvetllar el currículum ocult;
Conjunt d'idees, prejuicis, experiències... que sense adonar-nos compte, estem transmetent als nens, com per exemple, el sexisme en l'escola, quan el professor d'educació física posa a jugar a futbol als nens, i a saltar a la corda a les nenes.
Encara m'en recorde d'aquella cançó, que sense cap mal, la mestra en ensenyava:
''Oh la la, la mestressa la mestressa, oh la la, la mestressa s'en va al mercat'', horrible.
Vam entrar en debat. ¿Què és un bon mestre? Cada alumne va anar dient coses sobre ser un bon mestre. La veritat que tots pensàvem similar, i amb totes les opinions, vaig fer aquesa frase: ''Cal tindre vocació per encomanar la passió per educar, treballant per l'interés dels alumnes, afavorint la seua creativitat i moral''.
En el següent article de ''El blog de psicologia: el psicoasesor'', podem observar 12 tipus de mestres diferents que podriem encasellar en els tres tipus de perspectives anteriors: Tipus de mestres
Hem volgut aprofitar l'oportunitat i ja que estàvem parlant de tipus d'escoles i mestres, hem seleccionat un vídeo molt graciós que recopila els tipus d'alumnes que hi ha a les escoles;
Finalment, van dir frases sobre el text de ''Frankenstein educador''. Una de les frases que a mi hem va cridar la atenció va ser; ''Hemos hecho un niño y queremos hacer de él un hombre libre. Pero si se le hace, no será libre, y si es libre, escapará a la voluntad y veleidades de fabricación de su educador''.
He triat aquesta frase perquè estic d'acord amb ella, doncs si tú crees un xiquet, no serà lliure perquè l'imposes unes normes i vols que siga com tu el crees. I si el xiquet és lliure, escaparà de les normes del seu fabricador.
Per a casa, el professor ens ha dit que pensem sobre la finalitat del sistema educatiu, i que el pròxim dia anaven a reflexionar sobre això, i vam acabar la classe amb un video de l'efecte Pigmalió a l'escola.
La veritat que aquest es molt curiós, doncs segons sigan les expectatives del professor sobre l'alumne, poden condicionar el seu comportament i afectar a la seua evolució académica, afectant al seu nivell intel.lectual.
I amb aquesta foto ens acomiadem avui, doncs, ningú sap lo gran que port ser si tu mateix no ho saps. Com futura mestra m'encarregaré de fomentar aquesta confiança en ells, doncs necessiten que creguin i creure en ells. Això és ser un bon mestre.
Ens acomiadem per avui, el dijous més però no millor, perquè això és impossible.
