DIMARTS, 28 DE NOVEMBRE

Avui, per començar la classe, Irene ha volgut ficar la cançó  "La mestra" del grup musical "zoo", en la qual, al finalitzar, Carles, el professor i ella han explicat que reflexa el canvi en l'escola desde la dictuadura. A més, està basada en una mestra, Marifé Arroyo, qui va arribar a un col·legi on va iniciar el parlar en valencià i això va fer que la expulsaren del col·legi. També, a banda de iniciar el valencià, va introduïr l'assamblea a classe.

Quines coses, no? El que per a nosaltres ha estat sempre, ha costat moltíssim d'aconseguir, i no som conscients.
Això em fa pensar; ¿ No està la societat, especialment els joves, molt acostumada a que ens donen tot fet? Jo pense que sí, ja que els joves avui en dia no ens involucrem en res, i un exemple d'això és:

Quants de nosaltre haurem escoltat que, quan convoquen una vaga, algun jove (massa per desgràcia) diu ''Que bé, aquell dia vaig a dormir el doble'' en comptes d'anar, i manifestar-se pels seus drets.
El problema d'això és que després volem resultats i ens quixem de tot sense fer res.
Un altre cas que m'ha cridat l'atenció és el de les patruyes veïnals, que estan desapareixent, i això preocupa als veïns, com Jose Luis Suarez, que tem que desapareguen i comence el caos al seu barri: Falta de implicación de los jóvenes. Acostumbrados a que se lo den todo hecho.

Després, Carles ha volgut obrir un debat: "Què és l'evaluacio?". Aquesta preguntar ha fet sorgir moltes altres preguntes i debats, pues a cadascú se li venia a la ment una paraula al pensar en evaluació. A Miguel, com a mi, i com a molt més gent, crec jo, se li ha vingut a la ment la paraula "examen", pues es clar que sempre que fem un examen ens están avaluant, però aquest es sols un instument d'evaluació extern, és a dir, que es trova fora del procés d'aprenentatge. Un instrument intern, és a dir, aquell que es trova dins del procés d'aprenentatge seria per exemple un treball en grup a classe.

Bé, dins de la paraula examen han sorgit alguns debats, com que no és un bon sistema d'evaluació , ja que els alumnes no aprenen, sols memoritzen, i d'això qui té la responsabilitat, els alumnes o el mestre/a? En la meua opinió, la responsabilitat la té el mestre/a perquè és qui t'obliga a fer un examen d'una manera o d'una altra, perque finalment és qui et posa la nota d'eixe examen, per tant es tracta d'una nota subjectiva i a més una nota a la que donem molta importancia, ja que pot arribar a causar-nos un examen patiment,estrés, competencia....

Dit això, ha sorgir el debat de quina diferencia hi ha entre evaluació i qualificació. Evaluació és VALORAR com ha funcionat l'alumnat, les classes, la tasca docent, el procés... I qualificar és reduir l'evaluació a una categoría ( per exemple numérica).

La paraula evaluació podría ser objectiva, subjectiva o arbitrària:

Mai es dona el cas de que siga objectiva perquè el mestre/a és qui elabora els instruments d'evaluació.

L'evaluació és subjectiva quan el mestre dona uns criteris de com va a evaluar i l'alumne ha d'estar iniformat dels criteris que va a ser qualificat, que aquest cas és el que jo sempre he tingut en la meua experiència escolar.

Finalment l'arbitrària seria aquella en la qual el mestre, per exemple, decidira ficar un punt més a l'ultima fila per estar més darrere o un unt menys, perquè no atenen o coses així. Altres tipus

Acabat aquest debat, entre tota la classe hem ficat els punts que ha de tindre el treball que hem de fer per grups per a aquesta assignatura ( títol, nivell, objectius generals i per àrees, continguts de cada área, calendari d'activitats i biliografia) i Carles ens ha deixat mitja hora per a adelantar-ho.

El meu grup hem triat el tema dels animals i avui hem pogut ficar ja els objectius principals i per àrees i alguns dels continguts, tenim moltes idees d'activitats i pensem que pot quedar un treball interessant!

El dijous continuarem amb el treball en grup les dos hores de classe, o almenys això és el que ha propossat Carles, vorem que tal va.

DIJOUS, 30 DE NOVEMBRE

Avui he començat el dia amb molts nervis... Bé, hui tenia l'elecció de centres per a les pràctiques de gener!!!!
Encarà que només són dos setmanes, trobe que va a ser una experiència única, ja que és la primera vegada que vaig a estar en una classe i no com a alumna. Tinc moltes ganes de que arribe eixa setmana pero primer he d'acabar els treballs, sobretot aquest, el didàctica, que és el que més tard hem començat i per tant el que més atrassat portem.

Després d'elegir el centre que jo volia, Paula, una compaña i jo, hem pujat a classe i Carles ja havia dividit la classe en grups per a que adelantarem el treball.
Com ja havia dit abans, el nostre treball tractaria del tema "els animals", però hui, debatint amb el nostre grup hem decidit canviar el tema a "l'aigua", perquè trobem que és un tema molt interessant i una miqueta més complicat, cosa que ens donarà més mèrit (o això espere).
Be, com hem canviat el tema, hem hagut de canviar tot el que teniem fet relacionat amb els animals i relacionar-lo amb l'aigua. De moment la cosa va molt bé!!! Tenim moltes idees i activitats que podriem plantejar que resultarien molt amenes i divertides.

La setmana que bé, soles tindrem classe el dimarts ja que de dimecres a diumenge hi ha pont, va a ser una setmana molt curteta i amena, o al menys això espere...
Per nostra part, ens acomiadem fins la setmana que ve!

Dijous 23/11/17

Bon dia a tots!
Com estem en la setmana complementària, sols tenim classe un dia.

Com totes les classes, una companya ha començat la classe contant-nos que a l'ajuntament hi ha una exposició sobre les víctimes génere fins el divendres que ve, on les mares van a denunciar amb el seus fills, i va destacar que a l'ajuntament hi ha una sala amb retoladors, pintures i papers, perquè els xiquets dibuixen mentre que les mares denuncien.
Molt bona idea, no? És una manera de que els xiquets no pateixen i estiguen entretinguts mentre les seues mares fan el que han de fer.
Quan acabarà la violència de gènere? Alguna vegada ho hem comentat en aquest blog, però ja és l'hora que es comence a impartir una assignatura d'igualtat de gènere, a veure si les coses comencen a canviar, perque la societat sembla una fàbrica de persones masclistes, i sembla que a molts pocs els importa, i pocs fan per canviar-lo...

''Entre otras medidas, se incluyen mejoras en la asistencia y protección de las víctimas, medidas para la sensibilización y la educación, y la formación de los profesionales que intervienen en estos casos'', sentència el Ministeri de Sanitat i Justícia, segons ens revela la font ''El diari ABC'', com a mesures contra la violència de gènere per al 2018, però al meu entendre, tot ha de començar des de l'educación, i per això cal canviar-la, encara que sone revolucionari; 26 Medides contra la violència de gènere, Ministeri de Justícia i Sanitat. ABC

A continuació, la classe es va posar en un cercle i cadascú va comentar frases o el que li ha paregut interesant sobre el text que vam comentar la setmana passada; el tacte en l'enssenyament.

El text tracta a més de lo esmentat la setmana passada, sobre que l'ull que només observa el comportament del xiquet, el converteix en objecte i l'ull que contacta amb ells fa que les relacions personals siguen possibles, ja que per a tindre tacte hi ha que interactuar amb els xiquets de manera adequada.

Altres aspecte és que la veu, és un mitjà de contacte en els èssers humans. En el cas dels professors, tenen que dirigir-se als alumnes amb una veu suau i tranquil.la, per millorar el tacte amb els xiquets, ja que aquests, els faran més cas així.
Una frase que apareix, és que el tacte treballa amb la mirada. Això vol dir que quan per exemple els xiquets no paren de parlar i el professor o professora ja els ha cridat l'atenció, quan aquests li tiren una mirada seria, els xiquets ja saben que tenen que callar, perquè sinó els professors s'enfadaran.
Altre frase és que el tacte treballa amb el silenci. Un exemple seria que un xiquet té dudes per a resoldre un treball o activitat, i va a preguntar-li al professor o professora perquè li ajude. Quan el xiquet ja està amb el docent, sols comença a parlar dient-li totes les dudes que tenia, i el docent el que fa, és escoltar al xiquet i assentir. El xiquet sols necessitava parlar en algú, perquè ell sol ha resolt el seu problema.
Aquest article està relacionat amb aquest. El que tracta de dir és que hi ha que compenetrar-se amb els alumnes, ser empàtics amb ells; https://es.slideshare.net/aiparguedas/vinculo-maestro-alumno

La frase que vaig comentar jo, era que el tacte treballa amb l'ambient. Això vol dir que una professora que llig als seus alumnes una història sobre un esdeveniment, transmetrà més als alumnes si llig la història amb sentiment, perquè aquests es sentiran conmoguts.

A mi m'agrada molt aquest text, perquè em fa reflexionar sobre com hi ha que tractar als xiquets en el cas de que sigues educador o docent. Cada xiquet és un món, i tens que tractar a cada xiquet des de la seva personalitat, actitud y dificultats.

Vaig trobar una frase que em va cridar l'atenció:




Aquesta frase de Freire, que em va agradar molt, vol dir que la persona que vol ser docent, tambè té que aprende. Els docents tambè aprenen dels xiquets.

Per acabar la classe, el professor  Carles ens ha demanat que pensem sobre la evaluació, si és objectiva o subjectiva, els instruments de evalucació i la diferència entre evaluar i qualificar.

dijous 16/11/17

Com de costum, el professor va dir: ¿ Qui comença la classe? Mar va posar un video sobre SER MESTRE. El professor tractava mal a un alumne i aquest sentia ràbia. El video deia que ser mestre és la facultat excepcional que es desenvolupa en alguns éssers humans. A tots els anomenats mestres no se li desenvolupa aquesta. Qui és mestre, deixa empremta, sap orientar, conduir i acompanyar a l'alumne.

Quan va vindre un nou mestre, aquest volia ajudar al xiquet a superar el que estava vivint, així es mostra la sensibilitat del mestre. Sap que aprendre, implica anar i tornar, accelerar i desaccelerar, es a dir, sap esperar. Això es reflexa en el text que vam comentar sobre el tacte en l'ensenyament.
En conclusió, el vertader mestre s'estima i estima als altres.


En la meua opinió, un professor que realment estima la seua profesió, pot canviar la vida dels xiquets. Això té que vorer amb l'efecte pigmalió; el mestre que confia en el seu alumne, fa que el seu alumne confie en ell mateix. M'ha paregut un video molt emocionant.

A continuació, Carles va demanar en parelles, que diguerem maneres d'organitzar la classe, i entre tots vam decidir que la millor manera era posar les taules de forma vertical i un poquet inclinades, perquè tots puguerem veure la pissarra. D'aquesta forma, estem uns enfront dels altres i és una bona manera de treballar per grups. Vam fer el canvi en  l'aula.

Una vegada organitzats, per grups, teníem que organitzar un aula de primer, segon i tercer cicle. Depenent de l'activitat, organitzarem la classe d'una manera o d'un altra. La millor manera és organitzar la classe de forma que es puga treballar en grup.

Aquesta foto és la forma que hem triat el meu grup. Les taules en forma d'U i la pissarra i la taula del mestre al centre, amb la seua biblioteca, zona de jocs...


Una vegada exposaven els altres grups els seus croquis, ens vam adonar que havíem fallat en dues coses:

-Els nostres alumnes no estaven col.locats en grups, de manera que no podien interactuar.

-La taula del mestre no hauria d'estar en el centre de l'aula, sinó en un lateral, per a no mostrar tanta autoritat davant d'ells, i ser un més.

A propòsit, l'altre dia em vaig topar amb un article del diari en línia ''El confidencial'', que parla de com l'educació a Estònia des que va sortir de l'unió soviètica.
Aquests canvis són tots a millor, quedant evidents en l'informe PISA, que fins i tot va estar per davant del finlandès en els resultats del 2012.

El que em va cridar l'atenció d'aquest article és que el currículum nacional del ministeri d'educació estonià promulga l'igualtat entre els estudiants, a diferència, per exemple, d'Alemanya, que obté resultats genials en l'informe PISA, però té grans mencances en equitat educativa.
Això fa que Estònia siga un dels països on menys influeix l'entorn socioeconòmic dels estudiants en el seu rendiment.
I com no, un altre país amb millors resultats que Espanya, i un altre que inverteix més diners en educació. ¿Casualitat?

Per la nostra part ens acomiadem per avui, i us deixem amb l'article complet: Milagro educativo de Estonia

Cadascun té els seus problemes

Quantes vegades haurem escolatat aquesta frase, ja siga per professors, familiars, amics i, fins i tot, per nosaltres mateixos? Aquesta vegada la vaig escoltar del meu cap.

No, avui no em tocava actualitzar el blog a mi, d'això s'encarregarà la meua companya Isa, ja que aquest només és una entrada ''extra''.

Ja feia temps que ho tenia en ment, una entrada fora de l'àmbit de classe, una entrada de blog només per a mi, doncs, aquest és una ferramenta oberta en la qual se'ns dona peu a reflexionar, ¿No? 

Bé, avui ha arribat el dia, i més endavant entendreu per què.

Viatjar, bonica paraula, però, ¿Què entenem per viatjar?

Uns ho veuen com un desplaçament a un lloc relativament llunyà, altres lo entenen com una cosa espiritual i, fins i tot, alguns com una mena acadèmica (per exemple, un viatge de 4 anys per magisteri).

He de dir que estic segur que, quan ens parlen de fer un viatge, de viatjar, a tots, i m'imcloc, ens ve al cap el viatge de la nostra vida, on ens agradaria anar, on desitjaríem estar ara mateix; Una platja en Miami, la gran Muralla Xina, les catarates d'Iguazú...

Bé, en el que va d'any, he de dir que ja he passat per dos viatges, i encara em queda un més (per ara, és el previst, però mai es sap, el destí és molt capritxós):

Era el dia 15, o 17 de setembre. Començava un altre viatge més, com cada any, però ara en magisteri.

I us preguntareu, ¿Per què diu ''però ara en magisteri''?

Bé, des que vaig començar a l'escola fins ara, la meua vida ha sigut estudiar, supose que com la majoria dels xiquets.

Vaig acabar el batxillerat, tenia 18 anys, i tenia clar que volia ser músic, i per això em vaig dedicar a seguir estudiant música, pero així viure d'això. Vaig acabar els estudis de música als 21, i em vaig veure amb que allò que era el que més m'agradava, ja no ho sentia meu, i vaig començar a estudiar un mòdul superior de logística. I així va ser, amb 23 anys em vaig veure amb el títol de músic, amb el piano i clarinet, amb un treball com a mestre de música a jornada completa en una escola de música, i sent tècnic superior en logística.

La veritat és que no he perdut el temps. En acabar el módul, vaig tornar a sentir aquesta passió per la música, però aquest cop d'ensenyar-la, no en un conservatori, o en una escola de música, sinó en un col.legi, perquè a aquest sentiment de música i ensenyament, també se li suma aquest sentiment d'enyorança de la infància, ja que és com una manera de tornar a l'escola, de rejovenir, però aquesta vegada, com a mestre.

És un viatge gratificant, però molt costós, ja que això de compaginar universitat i treball, és molt difícil, ja que al final l'únic temps que et queda és la nit, i els estones que pots treure durant el dia per la feina.

He de dir que m'encanta la meua feina, docs tinc la sort de poder treballar a jornada completa fent el que m'agrada, i això ho poden dir pocs, la veritat.

Les meues setmanes són una mica caòtiques la veritat, però he de dir que quan me'n vaig al llit, ho faig sense cap remordiment.

Una setmana després de començar el curs, va començar el segon viatge, i tant de bo no haguera començat mai:

Un viatge espiritual. Aquesta també és una manera de viatjar.
La gent accedeix a aquesta manera de viatjar en disciplines com el ioga, la meditació, i fins i tot quan ens quedem embadalits mirant un punt... però hi ha més tipus de viatges espirituales.
Aquest viatge no ho vaig viure jo sol, ho vaig viure, i de fet, ho segueix vivint, amb la meua família, especialment amb la meua tia y les meues dos cosinetes.

Tot just començar el curs, mor el meu oncle. Un infart. Un infart que es va poder detectar, i per negligència mèdica, no es va fer.

''Era diumenge per la nit. Els meus pares surten corrent de casa d'uns amics on estàvem sopant, sense dir res, encara que la cara de la meua mare va fer que em quedara preocupat.

La vaig trucar, i no donava to, comunicava. Vaig provar amb el meu pare, i tampoc vaig obtenir resposta.

Vaig començar a temer el pitjor i, col.lquial i literalment ''em vaig cagar en els pantalons''.

Minuts després, va arribar el temut missatge, amb l'horrible notícia. No vaig reaccionar, simplement em vaig quedar mirant el mòbil, amb una cara bastant serena diria jo. Em vaig quedar ''Zen''.

Vaig agafar la meua germana i vam eixir de la casa direcció Xirivella, a casa del meus oncles.

Recorde a la meua germana plorant. el meu german, els meus pares i sobretot, a les meues cosines i tia.

El cor se em va partir. Em vaig contenir, vaig agafar a les meues cosines i em vaig possar posar a jugar amb elles, com si res passés, mentre el forense feia la seua feina i els grans feien per consolar a mi tia.

El meu viatge comença aquí. Després d'aquest dia, vaig començar a sentir una responsabilitat que mai havia sentit, i des de llavors, faig i faré tot el possible perquè elles mai estiguen soles''.

I finalment, el meu tercer viatge, que arribarà la setmana que ve, i un altre que s'ha sumat també a xuclar del meu temps.
Xile, aquest és el meu destí. Un viatge que vaig planificar fa un any, abans de saber que ara, estaria en magisteri.

El que esperava amb tantes ganes, s'ha convertit gairebé en un problema.
Fer-me el passaport, vacunar-me, renovar-me el carnet de conduir... això, sumat a tot, ha acabat sent un problema, influint en el meu rendiment académic.

Com he dit al principi, tots tenim els nostres problemes, i no per això, hem d'utilitzar-los per justificar aquelles coses que no feiem o podem fer bé.

Avui, m'he portat una ''riña'' de Carles, ja que he faltat a classe, i en ella, no he fet tot allò que podia aver fet.
Té tota la raó, he faltat més del compte, i avui no he fet tot allò que havia d'haver fet.
Aquesta entrada no és per justificar res, jo també soc mestre, i entenc perfectament aquesta actuació, però com un dia ens va dir a classe:

''No cal buscar culpables, si els serveis socials li treuen el fill a la seua mare, caldrà veure que és el que l'ha portat a la mare a no poder atendre de la manera corecta al seu fill.
Es clar que el serveis socials tenen que actuar''.

Aquesta entrada no està pujada amb afany de puntuar, sabem que no puntuen, doncs com ja he dit, és una ''entrada extra'', ni amb afany de llançar cap pulla, simplement em va venir escrivir això, escopir els sentiments que he tingut en eixe moment i no he pogut dir, doncs, per això está.

Per la meua part, a la meua volta, donaré el cent per cent del que puc fer, doncs he de fer-ho, de la mateixa manera que jo li demane als meus alumnes que sigan constants.

Fins a la pròxima entrada, on de veritat em toque actualitzar!

Dimarts 14/11/17

Comencem una altra semana, de volta a la rutina. Carles va dir, ¿Algú vol començar la classe? Qui s'anima? Finalment, Sara, una companya, es va decidir, i ens va contar que el diumenge, en Alzira, un home va matar a la seva filla perquè es va enfadar amb la mare.
Després, es va tirar d'un segon pis, però no es va fer res. 

Després de sentir això, em vaig quedar gelada, perquè en la nostra societat hi ha molts casos de violència de gènere, es a dir, d'homes que maten a les dones. En el cas contrari, no hi ha casos o hi ha molt pocs, de dones que maten a homes.

L'altre dia, llegint frases que sempre me inspiren per a publicar estats o fotos, vaig trobar una que em va cridar molt l'atenció, aquesta foto és la següent:

I el que diu la foto es completament cert, qui nega que l'educació fa a les persones va a contracorrent en una societat que precisament necessita això, ENSENYAR A VIURE.

Per continuar la classe, el profesor va dir que anavem a analitzar per grups el text que teniem per a llegir: "El tacte en l'ensenyament".

Va començar ell llegint una introducció que explicava que el tacte implica sensibilitat. El tacte consisteix en qualitats, habilitats i competències. Les habilitats són necessàries per a comprendre els sentiments, pensaments ( la timidesa, l'alegria, la pena...), en persones particulars.

El text estava dividit en diferents frases sobre el tacte que eren: el tacte es manifesta retardant o evitant l'intervneció, el tacte es manifesta com a receptivitat a les experiències del xiquet, el tacte es manifesta sent sensible a la subjectivitat, el tacte es manifesta com una influència subtil, el tacte es manifesta com seguretat en les diferents situacions, el tacte es manifesta amb el do de saber improvisar, el tacte preserva l'espai del xiquet, el tacte protegeix el que és vulnerable, el tacte evita el dolor, el tacte recompon el que s'ha trencat, el tacte reforça el que és bo, el tacte favoreix el creixement personal i l'aprenentatge i la frase del meu grup: el tacte resalta el que és únic. 

Tracta sobre un xiquet que es deia Henry que no treia bones notes però escrivia molt bé els poemes. Els seus pares no estaven orgullosos per aquesta habilitat perquè prefereixen que trega bones notes. Un dia es va trobar amb un professor i Henry li va dir que ja no escrivia i li va donar al professor uns poemes sobre odes al professor, perquè aquest professor si admirava la seua habilitat. 

En conclusió, un professor que no té tacte, tracta  als xiquets de la mateixa manera, en canvi, un professor que té tacte, tracta a cada xiquet diferent, perquè cada xiquet és un món.
Per a mi, el tacte és la sensibilitat que pot tindre cada mestre, doncs sense sensibilitat, no tindrá tacte: El tacte en l'ensenyanza: Max Van Manen.

Aquest text, ens ha agradat molt perquè conta històries reals i m'ha fet pensar sobre com actuar enfront de diferents situacions, ja que no és gens fàcil. Cada xiquet és un món.

Per acabar la classe, Carles ens va deixar en grups per a parlar sobre el treball del currículum integrat i per a preguntar-li dudes. Demà serà un nou dia, fins prompte!

Dimarts 7 de Novembre:

Diversitat de gènere. Aquest va ser el tema que va obrir la classe.
Alba, una companya, ens va dir que, en el bar on treballa, si un home i una dona demanen una cervesa i una pepsi, el cambrer servirà la cervesa a l'home, i la pepsi a la dona.
Això també sorgeix a les escoles. Un exemple molt clar d'això és quan es cau una xiqueta, se'ls sol dir ''Oh pobreta, no passa res xiqueta'', i si és un xiquet ''Vinga va! Que això no és res''.

De vegades no ens adonem, però tots pequem d'això alguna o algunes vegades en la vida. L'important és adonar-se i no tornar a cometre aquests errors, doncs, aquestes petites coses, sumades a altres factor com la televició, la llar, la família, amics... podem desencadenar i afavorir sense voler possibles casos futurs de violència de gènere. Sé que és una mica fort aquesta opinió, però con aquestes coses, tolerància 0.

Qué bo seria una assignatura a les escoles i instituts d'igualtat de gènere.
Ho van intentar amb educació a la ciutadania, però l'únic que van aconseguir en el meu institut era un altra assignatura en la qual fer pellas, ja que ens dedicavem a fer deures d'altres assignaturas.
Indagant en l'assumpte, he descobert que el govern ha aprovat una assignatura d'igualtat obligatoria, que s'instal.larà en el transcurs de 5 anys.
Em sembla que un gran projecte, però només si ho enfoquen bé... ElMundo: ''Igualdad'' aprobada por el congreso

Freinet, mestre i pedagog francès. Ens vam dividir en grups per compartir les nostres insformacions sobre ell, i treure conclusions entre tots:

-Se li atribueix la introducció de la impremta a l'escola, el text lliure i el mètode natural de lectura i escriptura. Ens obre en el terreny de la pedagogia, el camí de la raó i el cor.

-''El verdadero fin de la educación era lograr que el niño desenvolviera al máximo su personalidad en el seno de una comunidad racional a la que él sirve y que lo sirve a él''.

-''Reflejó la importancia de la enseñanza fundamentada en los conocimientos pedagógicos, psicológicos y técnicos. Su método se llama método natural y es una teoría general de aprendizaje basada en la percepción intuitiva y directa del objeto de estudio''.

-''La renovación escolar presupone una revisión a fondo de la pedagogía, un cambio en las técnicas de trabajo y de vida. No bastaría, de ningún modo, con una simple revisión de tipo técnico''.

En conclusió, la pedagogia que va concebre Freinet està basada en l'expressió lliure dels petits, i la veritat que estic molt d'acord amb ell. Hi ha que afavorir la creativitat.

Encara en grups, ens vam disposar a parlar de les noves tecnologies (TIC), i vam començar a buscar ferramentes que teniem a l'ordinador per buscar informació, per a que l'alumne realitze exercicis diferents, corregir... i hem tret els següents exemples, dividint-les en dos grups:

-Ferramentes de detecció de idees prèvies: 

Canyó amb projecció d'imatges, jocs com Kahoot, Socrative: aplicacions gratuïtes que permeten la creació de qüestionaris d'avaluació. El professor crea concursos i els alumnes creen su avatar i participen.

-Ferramentes de producció d'informació:

Es tracten de característiques que interessen als xiquets sobre un tema comentat a classe buscant per internet i ficar en comú uns dies després (es pot fer un projecte al final amb tota l'informació).
Com exemples d'aquestes ferramentes, tenim: Dropbox, drive (per a subir treballs a la red en grups), Blogger (com aquest, on possar els pensaments, reflexions...), Skype, Youtube, powerpoint (per a fer presentacions), i moltes més...

La veritat que estic a favor de les noves tecnologies a l'escola, però, excepte en petits casos, no s'utilitzen de la manera més eficaç, i per això professors i alumnes hem de posar de la nostra part, ja que per a escriure ja tenim els quaderns i la pissarra de tota la vida, i molt més barat.

Amb això ens acomiadem per avui!

Dijous 9 de Novembre:

Baixa el teló, en aquest cas, el projector.

''Fins que el públic no caller, no es parla'' deia Carles a una companya que anava a contar alguna cosa.
Un cop la classe en silenci, ens va comentar que havia presenciat dias enrere una discussió forta entre dos pares, mentre el seu fill mirava, al que va haver d'intervenir una mestra del centre per parar la discusió.

Es va crear un debat. ¿Fins on arriba el grau d'implicació d'un professor?. Vam traure en conclusió les cosas de fora del col.legi també influeixen en els xiquets i el seu funcionament a l'aula.
Carles ens va parlar d'un programa de mediació d'un professor d'infantil a França, en una zona molt castigada econòmicament:

El grado d'implicació del professor moltes vegades ha d'anar més enllà i implicar-se d'alguna manera.
Quan un alumne ve amb problemes de fora, cal implicar-se 100%, com aquest professor de França.
No sabem que problemes poden haver fora, però cal detectar-los i esmenar-los. Aquest professor havia de recórrer als serveis socials. El motiu no ho sé, pero per a recórrer als serveis socials, penso que seria una família desestructurada, amb uns pares addictes a les drogues, carregats de treball, qui sap... Implicacions mestre-alumne

A tot això, Carles ens va dir que no hem de buscar sempre una mirada culpabilitzadora:
Si els serveis socials li treuen el fill als seus pares, cal veure també pel que han passat els seus pares per arribar a això. És clar que cal actuar, però no buscar un culpable.

La gran quantitat de nens (que ja no són tan nens), que per tenir una família desestructurada, han caigut en les drogues, en mi poble, és el pa de cada dia. I jo em pregunte:
Per què no implanta l'estat una assignatura obligatòria de prevenció contra les drogues? Igual que la de educació viària que ja vam anomenar en entrades anterios.


Bé, investigan a la xarxa, resulta que sí, que l'estat vol imposar una nova assignatura obligatòria, l'Educació per a la Salut, amb continguts com prevenció de alcohol y drogues (no sé perquè separen drogues i alcohol, la veritat, si són el mateix), i educació sexual.
Meravellós! Sí senyor!, encara que si això ho enfoquen com la resta d'assignatures que ja hi ha, no val la pena que facin res.
És una molt bona proposta, però ja porten des del 2002 amb això, és a dir, 15 anys, com així ho constata aquest article de ''El país'' d'aquest mateix any (2002): Educación para la salud

Com ja vam dir un dia, ''las cosas de palacio, van despacio'', ¿No?.

''El modern no ha de ser sempre millor o més eficaç'' deia Carles.
''La utilització de les noves tecnologies influeixen molt segons la manera en què les utilitzes'' tornava a dir.

''Ara en comptes de fer classe a la pissarra, ho fan en pantalles, i veiem que no canvia res, només el cost''. I es què és veritat, moltes noves tecnologies, però tot són ferramentes tancades. L'alumnse escolta atentament al professor mentre ell explica en la pissarreta d'última generació.
Com dèiem l'altre dia, tenim que esforçar-nos més tant alumnes com professores en millorar en aquest aspecte.

Tornant a la classe, vam seguir parlant de les noves tecnologies, de les TIC, i va sorgir el debat de ''És bona la instroducció del mòbil a class?''.
Vam trair com a conclusió que sí, doncs ells ja els utilitzen, però hauria de canviar el seu ús i adaptar-lo a classe com ferramenta de coneixement.

Una altra cosa molt important és ensenyar-los a buscar informació, quines fonts són fiables i com contrastar-les. Aquest és un punt molt important, doncs ells tenen que saber de quines coses es poden fiar, i de quines no.

Com l'altre dia, vam parlar d'aplicacions i exemples de TIC, i a banda dels que ja vam anomenar i explicar abans d'ahir, (Blogger, Powerpoint, prezi, socrative...), Carles ens va parlar de les WebQuests, que és una web amb una guia de recerca on hi ha una introducció, una tasca, un procés per fer-la i l'explicació de com s'evaluarà. És paregut a un bloc: webquestcat.net

Seguidament, Carles en va posar un video d'una escola japonesa en Canasagua.
En poques paraules, flipant, m'ha encantat. Tant de bo puga ser algun dia com el professor Canamori, ja que aquest treia els sentiments més profunds dels seus alumnes, fent-los compartir amb tota la classe.

''Per a què som aquí? Per a ser feliços'': Per això venen a l'escola els nens. Recorde que en un moment del vídeo, un nen es burla d'una nena de classe, mentre els altres riuen, i Canamori els fa escriure una carta de perquè es burlaven o dels seus companys, llegint-les així al dia següent.
Al llegir-les, van començar a plorar, es senten malament, han reflexionat... la veritat que em trec el barret davant d'aquest senyor.

També, en dos casos del vídeo, surt la mort, es moren els pares de dos alumnes, i a un dels alumnes se li ocorre fer una carta gegant a l'esplanada del pati, perquè els pares dels seus amics sàpiguen que els seus fills estan bé. La veritat que ha estat molt bonic, i pel que fa a això, avui tinc una cosa per contar:

Avui a mort la meua gossa, Linda, 17 anys, porta amb mi des de que tenia 5 anys, com si fora una germana més, i en anar-se, part de la meua infància, adolescència, i de la meua vida, s'ha anat amb ella.
Amb això vull dir que, encara que hagi estat molt trist, és bo trure els sentiments i fer-los aflorar, com fa aquest professor amb els seus alumnes doncs, ja des de molt petits hem d'afrontar la mort, i tant de bo jo hagués tingut un mestre així en la meua infància.
Mirant en internet, vaig encontrar llibres que ajudan als nens i nenes a superar la mort de les persones y els animals:



Des de açí, dir-te que et recordaré sempre com la millor gossa del món, i per ara, rés més que dir, ens acomiadem fins la setmana que ve.

Del 31 d'octubre fins al 2 de novembre


Dubtes, dubtes, i més dubtes. La primera correcció del bloc ha sigut realitzada, i la veritat que ens queda molt per millorar.
Com si de bales es tractessin, vam començar a llançar a Carles tot tipus de preguntes per poder millorar el nostres treballs, i aconseguir aquest resultat òptim amb el millor rendiment, i com no podia ser d'altra manera, ens va resoldre les nostres dubtes.



''Omplir les aules d'ilusió i traball''

''Posem les pedres del nostre futur''

''Tinc ganes de somiar''




Sandra, una companya de classe, ens va posar el video de ''Una escola a tot color'', on els nens d'un col.legi inventen una cançó plena de frases carregades de valors, a mode de videoclip.
Es tracta d'un projecte educatiu on s'intenta fomentar valors per a un futur sostenible.



La vertitat que és una idea fabulosa, embadalit em vaig quedar observant el gran treball que havien fet, i amb les tres frases anteriors em vaig quedar, tant de bo algun dia puga fer d'una aula un lloc on treballar i gaudir.



Després, Carles ens va llançar una pregunta, ¿ Quines coses feien a la teua escola?
Rercorde que, quan estava a primària, teniem una granja al pati del col.legi, i nosaltres meteixos ens havien d'encarregar d'ella.
Això ens ensenyava a ser més responsables i a tener més consciència amb els animals. Encara recorde aquella sensació d'emoció quan les gallines posaven ous.

El dia dels moros i cristians, on fèiem una guerra de pessigolles entre els cursos del col.legi, el dia de la pau, on rodejàvem el col.legi tots agafats de les mans, el dia de la roda... i mil coses més. La veritat que puc dir que vaig tenir un gran col.legi, i grans mestres.
Una altra cosa sense venir al cas, ¿ Vostès sabien que abans l'assignatura de València no estava a les escoles? I que aquesta va començar com un experiment? Fascinant, com canvia el món. De vegades em dóna la sensació que sabem menys valencià les noves generacions, que les que ens precedeixen... I aquí em sorgeix una pregunta; ''¿ Estan ben enfocades els idiomes en l'educació?, 15 anys donant una llengua, haurien de donar per defensar-te en ell perfectament, per qué aquest no és el cas?

Seguint amb la classe, vam reprener el tema dels llibres de text de primària de l'altre dia.
Son efectius per a una educació eficaç i divertida? L'educació ha de ser avorrida per definició?
Bé, en conjunt amb tota la classe, vam treure en conclussió que:



-Fan falta més treballs per proyectes.


-Menys llibres mal estructurats.


-El llibre limita molt al mestre.




Al meu entendre, treballar per projectes i deixar que el alumnat trie també el que vol treballar, és l'ideal, però clar, tant per part de l'alumnat com del professorat, i pot ser per això, aquestes coses es facin en tan pocs col.legis.

¿Estan ben enfocades els idiomes en l'educació?, doncs segons aquestes conclusions, no.


Pense que, encara més en els idiomes hauria d'haver més pràctica, com per exemple, quan anava a primària, la nostra mestra d'anglés, un cop al any, ens feia un mercat, havent de vendre i comprar parlant en anglés.

Això estava molt bé, però és clar, era una vegada al any.

I aquí entrem en un altre debat: ¿Està ben vist pels pares que un mestre no utilitze llibres de text?
Sembla que pel simple fet que un mestre no utilitze llibre, és menys professionals, i potser aquestes opinions també poden influir en què alguns mestres es centren molt en el llibre; o simplement perquè no tinguen ganes d'innovar; per no treballar més per el mateix sou; o perquè no creu en una altra manera d'ensenyar.
Amb tot això està relacionat el text de ''Per a què els professors, si ja tenim llibre?'', portant com a conclusió que cal descol.locar i posar-lo en noves situacions, perquè pense. ''El meu papel és marejar-los'', deia Carles.

Comença la teoria, el disseny del currículum. Ès important disenyar-lo?
Òbviament sí, ja que cal organitzar els objectius, ja que no sempre es pot improvisar. També és una manera de demostrar als pares el que aprendran els seus fills.
Cal esmentar que el currículum està compost pel currículum oficial, el fabricant de llibres, el centre, i finalment, el professor (que li dóna forma pràctica i el posa en marxa).

¿Quins factors influeixen a l'hora de crear-lo? Bé, els continguts del currículum deuen respondre a aquestes preguntes:
Qué aprendre? Què farem a l'aula? Com vaig a evaluar? Qué treballarem?
Totes aquestes preguntes condicionen a l'hora de disenyar-lo, però, què és el que uneix els continguts amb el que explica el mestre? Les tasques escolars s'encarregaran d'això.

On és el problema? aquestes tasques principalment s'enfoquen en correccions a la pissarra, en llegir un llibre i respondre preguntes... contribuint d'aquesta manera a que els nens s'avorreixen, en ser tasques rutinàries i tancades.
Això em recordo al principi de curs, quan vam llegir el text dels nens que van enviar una carta a Austràlia perquè paressin de fer sabates amb pell de cangur. Hem de ser més pràctics i menys teòrics, ja que no és el mateix veure com es mengen un gelat, a menjar-lo... doncs al saber passa el mateix.

Amb això ens acomiadem per avui.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Dijous, comença la classe, i com cada dia, comencen els companys a contar-nos experiències curioses de la seua vida, del seu dia a dia.

Avui, una companya ens va comentar que l'escola on va estudiar s'està enfonsant perquè una biga no s'ha camviat en 50 anys, deixant als xiquets sense escola ja 2 setmanes. El pitjor de tot és que fins d'aquí a un parell d'anys no estarà restaurat.

¿Pero qué C****** pasa a Espanya? La inversió en educació a Espanya és inferior a la mitjana dels 35 països que integren l'OCDE. I és que, mentre altres països com Luxemburg, Dinamarca... tenen una despesa en educació anual per alumne de 12.000 a 20.000 dòlars, a Espanya la despesa per alumne només és de 7.000 dólars per alumne (amb sort), quedant molt enrere d'entre els països de la Unió Europea.

Que estrany! Països on s'inverteix més en educació, tenen més nivell socioeconómic. I jo em pregunte:
No serà això una estratagema dels polítics per privar-nos d'una educació digna? I així poder-nos manejar-nos d'una manera més fàcil? Potser, doncs ara mateix la societat està molt sumisa, portser els estigui funcionant, però bé, això ja són politiquejos.

Investigant sobre el tema, resulta que aquestas desigualtats en inversió també estan a nivell nacional, on podem veure que, comunitats com el Pais Basc inverteixen aunalment 9.000 euros per alumne, i la gran majoria, com Andalusia, entorn als 4.000 euros per alumne. Açí ens trobem amb una altra evidència, ja que el poder adquisitiu del País Basc per ciutadà és major que el de l'andalús, però clar, l'educació no té res que veure amb això, dons els interessos econòmics d'altres són més importants...
De veritat que hi ha vegades que em fugiria amb els catalans i els bascos.




A continuació us deixem amb un article que parla sobre aquesta bretxa de la despesa educativa i de com els experts lo associen amb el futur socioeconómic de cada comunitat autónoma: Brecha en gasto educativo




''El currículum globalitzat o integrat i l'ensenyament reflexiu'', d'aquest tema va tractar la classe d'avui, però, qué és tot això?
El currículum globalitzat aprofita les necessitats i els interessos dels alumnes, amb la finalitat de generar més participació i pensament crític, propiciant el reconeixement de la utilitat dels continguts en la vida quotidiana. Es afavoreix el treball de recerca.
És com una forma de posar en pràctica la teoria, comptant amb els interessos de l'alumnat. D'aquesta manera els alumnes disfrutaran més en les activitats que facin, docns tindran un paper més actiu, i no tant passiu.

Això em va recordar a una frase que va dir Carles abans d'ahir ''El meu traball és marejar-los''.

En conclusió, vam treure diferents tipus de tasques tant pel professor com per l'alumnat:

-Model clàssic: Explicació del mestre -> Activitats sobre l'explicació  -> Examen

-Model tecnológic: Programació exhaustiva d'objectius generals, espeficics i operatius -> Activitats programades -> avaluació d'bjectius assumits pels alumnes.

-Treball per projectes: Selecció del tema a inversitgar -> detecció d'idees prèvies -> buscar el que volem saber -> eltaboració de plà de treball i distribució de tasques -> exposició -> dossier.

-Treball per proyectes més guiats, per fer reflexionar a l'alumne: Activitats de motivació i detecció d'idees previes -> apostació dels materials que ens facin reflexionar sobre els continguts, i analitzar -> activitats de producció (textos) en grup i individual per anar aprofundint en els continguts i questionar les idees prèvies.


Finalment, ens hem dividit en grups per seguir fent el trebal en grup sobre dues setmanes de sessió de classe que tenim que fer, i per a casa, buscar informació de Freinet. Avui he acabat mort.